Imperi Austrohongarès: diferència entre les revisions

|bandera_s3 = Flag of Bohemia.svg

|bandera_s4 = Flag of Poland.svg

|bandera_s6 = Flag of Ukraine.svg

|bandera_s7 = Прапор Русской Народной Республіки Лемків.svg

 

| mapa = Location Austria Hungary 1914.png

 

| himne_nacional = [[Gott erhalte Franz den Kaiser]]

 

Els emperadors austrohongaresos foren:

* [[Francesc Josep I d'Àustria]] ([[1848]]-[[1916]])

* [[Carles I d'Àustria i IV d'Hongria]] ([[1916]]-[[1918]])

 

== Els territoris de l'imperi ==

Molts textos designen la part austríaca de l'imperi amb el nom de ''[[Cisleithània]]'' per situar-se a l'oest del riu [[Leitha]], segons la perspectiva austríaca. [[Galítzia]] era al nord-est, però també es considerava austríaca. Abastava molt més que l'[[Àustria]] estricta i no va tenir cap nom oficial abans del [[1915]], per això se'ls anomenava ''Els Regnes i Territoris representats al Consell Imperial''. El Consell Imperial funcionava com a parlament de Cisleithània.

 

 

Els regnes i territoris de Cisleithània eren:

* el [[Monarquia|Regne]] de [[Bohèmia]]

* el Regne de [[Dalmàcia]]

 

Els regnes i territoris de Transleithània eren:

* el [[Regne d'Hongria]], incloent-hi [[Transsilvània]] i [[Vojvodina]]

* el Regne de [[Croàcia]] i [[Eslavònia]]

 

== Conflictes nacionals ==

{| CELLSPACING="0" CELLPADDING="0" align="right"

|----- align="center"

Els [[txecs]] (majoritaris a [[Bohèmia]], [[Moràvia]] i la [[Silèsia]] austríaca), els [[polonesos]] i els [[ucraïnesos]] (residents a [[Galítzia]]), els [[eslovens]] (a [[Carniola]], [[Caríntia]] i a la part meridional d'[[Estíria]], majoritàriament l'[[Eslovènia]] d'avui dia) i els [[croats]], [[italians]] i [[eslovens]] d'[[Regió d'Ístria|Ístria]] aspiraven a tenir més participació en el govern de Cislethània.

 

 

Malgrat que els dirigents hongaresos van mostrar menys voluntat que els seus homòlegs austríacs a compartir el poder amb les seves minories, van concedir una àmplia autonomia al Regne de Croàcia el [[1868]].

En aplicació del [[tractat de Berlín (1878)]], les forces austrohongareses ocuparen el territori de [[Bòsnia i Hercegovina]], fins aleshores una província de l'[[imperi Otomà|Imperi otomà]] i amb una gran part de població sèrbia. A l'octubre de [[1908]], fou annexionat definitivament a l'imperi com un condomini sota el Ministeri de Finances sense incorporant-lo a cap dels dos estats. {{CN|data=novembre de 2015|Aleshores, a Viena es pensava unir Bòsnia i Hercegovina a Croàcia per formar un tercer estat de l'imperi, unint sota domini dels croats totes les regions eslaves meridionals. Aquesta idea resultà molt més atractiva per a Viena que per a Budapest}}.

 

 

== La Primera Guerra mundial ==

El [[28 de juny]] de [[1914]], l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]], nebot de l'emperador Francesc Josep i hereu del tron austrohongarès, va visitar la capital de Bòsnia, [[Sarajevo]], on [[Gavrilo Prinzip]], un serbi bosnià militant del grup nacionalista [[La Mà Negra]], el va assassinar.

 

 

== La dissolució de l'imperi ==

Després del fracàs de l'[[ofensiva de Primavera]], el curs de la guerra va decantar-se decididament contra els [[Imperis Centrals|imperis centrals]]. Malgrat que els dirigents de les minories nacionals s'havien mantingut lleials a l'imperi, l'agreujament de la situació els va dur a trencar amb els Habsburg. Segons va anar fent-se evident que la guerra la guanyarien els aliats, els dirigents de les minories nacionals van anar optant per la independència i la ruptura de l'imperi, que ja no podia oferir cap al·licient a les nacionalitats per mantenir-ne la unitat. A més, la guerra havia dut la misèria i els socialistes protestaven contra l'abandó de les polítiques que, abans de [[1914]], havia seguit el govern de Cisleithània. En aquestes circumstàncies, a partir de setembre de [[1918]], les declaracions d'independència per part dels pobles de l'imperi van succeir-se en cadena, abans que s'arribés a l'armistici amb els aliats el [[3 de novembre]] de [[1918]].

 

 

Aquests són els estats sorgits de la disgregació de l'Imperi austrohongarès:

* [[Àustria]]

* [[Hongria]]

 

Estats que reberen territoris antigament austrohongaresos:

* [[Polònia]]: els voivodats de [[Silèsia]], [[Baixa Polònia]] i [[Subcarpàtia]], com també els territoris de [[Zakarpattia]], [[Lviv]], [[Ivano-Frankivsk]], [[Ternópil]] i [[Txernivtsi]], que després de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] passaren a [[Ucraïna]], integrada aleshores a la [[Unió Soviètica]]

* [[Romania]]: [[Transsilvània]] i el comtat de [[Suceava]]

* [[Sèrbia i Montenegro]]: la província autònoma de la [[Vojvodina]] a [[Sèrbia]] i la ciutat de [[Kotor]] a [[Montenegro]]

* [[Itàlia]]: les regions autònomes de [[Trentino-Tirol del Sud]] i [[Friuli-Venezia Giulia]]

 

 

== Historiografia ==

Les visions històriques sobre l'Imperi austrohongarès han canviat durant el [[segle XX]].

 

 

* Segons [[Alan Sked]] en ''The Decline and Fall of the Habsburg Empire 1815–1918'':

 

* [[David F. Good]] comparteix el punt de vista de Sked, mentre que d'altres, com ara [[Solomon Wank]], s'hi mantenen escèptics.