Testament: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.44.171.223 (discussió) a l'última versió de Rcomellas
Ampliació i reestructuració
Línia 1:
[[Fitxer:Testamento Isabel Catolica.jpg|right|thumb||230px|Imatge del testament d'[[Isabel la Catòlica]] ]]
El '''testament''' (del [[llatí]] ''testatio mentis'', que significa "testimoniatge de la voluntat") és l'[[acte jurídic]] pel qual una [[persona física|persona]] disposa per a després de la seva [[mort]] de tots els seus [[bé (dret)|béns]] o de part d'ells. Quan una persona mor sense deixar testament es diu que ha mort ''[[abintestat]]'' o intestada. Si bé generalment el testament és un acte jurídic en el qual es fa una disposició de béns, cal reconèixer que existeixen declaracions de voluntat que no consisteixen en això i que poden ser matèria d'un testament.
 
El '''testament''' (del [[llatí]] ''testatio mentis'', que significa "testimoniatge de la voluntat") és l'[[acte jurídic]] pel qual una [[persona física|persona]] disposa per a després de la seva [[mort]] de tots els seus [[bé (dret)|béns]] o de part d'ells. Quan una persona mor sense deixar testament es diu que ha mort ''[[abintestat]]'' o intestada. Si bé generalment el testament és un acte jurídic en el qual es fa una disposició de béns, cal reconèixer que existeixen declaracions de voluntat que no consisteixen en això i que poden ser matèria d'un testament.
{{cita|''"El testament és un acte més o menys solemne, que una persona disposa del tot o per una banda dels seus béns perquè tingui ple efecte després dels seus dies, conservant la facultat de revocar les disposicions contingudes en ell, mentre viva."''| Art. 999 - [[Codi Civil]]}}
 
==Definició==
El [[patrimoni]] comprèn tots els béns, drets i obligacions d'una persona, que no s'extingeixin per la seva mort. El [[testador]] pot disposar dels seus béns per [[herència]], a títol universal; o per [[llegat (herència)|llegat]], a títol particular. Poden testar tots aquells que tenen capacitat d'obrar i la [[llei social|llei]] no els hi prohibeixi expressament.
 
La definició del que és, jurídicament, un testament, pot variar en funció del contingut dels diferents ordenaments jurídics. La doctrina jurídica catalana coincideix a definir el testament con un ''«acte formal, unilateral, personalíssim i essencialment revocable pel qual una persona, per a després de la seva mort, regula la successió mitjançant la institució d'un o més hereus»''.<ref>[[#Puig|Puig/Roca, 2009]], pàg. 126</ref><ref>[[#Marsal|Marsal Guillamet 2000]], pàg. 164 i ss.</ref><ref name="Comentari421-2">Sonia Ramos González. Comentari a art. 421-2 del Codi civil català. A: [[#Comentari|Egea ''et al.'', Comentari al Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya 2009]] pàg. 143.</ref>
 
== Tipus de testaments ==
 
En diferents ordenaments jurídics i en diferents moments històrics existeixen, o han existit, entre altres, els següents tipus de testaments;
* ''Testament ordinari'' o ''pagànic''.
** ''Testament hològraf'': és l'escrit completament, datat i signat de la mà del [[testador]]. Solen exigir-se certes formalitats com l'absència de ratllades al llarg de tot el text per a salvaguardar la seva integritat. El mot prové del [[grec]] ''olos'' i ''grafos'' que significa escrit sencer. El testament ha d'expressar el lloc i dia de l'atorgament i s'ha de signar. És un [[document privat]]. Per convertir-lo en [[document públic]] caldrà la seva protocol·lització pel [[jutjat]] abans de quatre anys de la mort del testador. Està regulat en el [[Codi Civil de Catalunya]] Llibre Quart, Títol II, Capítol I, Secció tercera.{{CN|data=octubre de 2015}}
** ''Testament obert'' o ''públic'': és el que elabora el [[notari]] després d'haver entrat en coneixement de la voluntat del testador.
** ''Testament tancat'' o ''secret'': és el que s'escriu pel testador o una altra persona de la seva confiança i es presenta tancat al notari amb un cert nombre de testimonis.
 
* ''Testament especial'' o ''privilegiat''
** ''Testament en ocasió de calamitat pública''.
** ''Testament marítim o aeronàutic''.
** ''Testament militar o assimilat'': és el qual fan les persones que gaudeixen del fur [[militar]], manifestant la seva última voluntat, sense subjecció a les formalitats del testament ordinari.
 
==El testament en el dret civil català==
 
El [[Codi civil de Catalunya]] regula el testament en el Capítol I (''"Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries"'', del Títol II (''"La successió testada"''), i en particular en els articles 421-2 a 421-5.<ref>Sonia Ramos González. Comentaris als arts. 421-2 a 421-5 del Codi civil català. A: [[#Comentari|Egea ''et al.'', Comentari al Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya 2009]] pàgs. 142 a 161.</ref>
 
===Definició i característiques===
L'article 421-2 del Codi civil català estableix que ''«En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de la seva mort».''<ref name="Comentari421-2"/>
El caràcter ''unilateral'' del testament el diferencia dels [[pactes successoris]] i explica la prohibició legal (tot i que aquesta ha estat qüestionada per la doctrina) dels testaments mancomunats.<ref name="Comentari421-2"/> El caràcter ''revocable'' del seu testament, que és coherent amb el fet que aquest conté la ''darrera voluntat'' del causant, el diferencia també dels pactes successoris, els quals produeixen determinats efectes jurídics des del mateix moment en que queden atorgats i perfeccionats, i que consisteixen bàsicament en limitacions a la facultat de disposar del testador per tal de protegir el dret de l'hereu instituït mitjançant tals pactes.<ref name="Comentari421-2"/>
 
Una altra característica del testament en dret civil català és que consisteix en un negoci jurídic essencialment formal, de tal forma que només esdevenen testaments vàlids aquells negocis que no només incloguin la voluntat expressa, autoritària i completa del causant de disposar dels seus béns per a després de la seva mort, sinó que ho facin mitjançant el ser atorgament d'acord amb algun dels tipus de testament enunciats a l'article 421-5 del Codi civil català, respectant les diferents formalitats de redacció i atorgament exigibles per a cada tipus.><ref name="Comentari421-2,p.144">Sonia Ramos González. Comentari a art. 421-2 del Codi civil català. A: [[#Comentari|Egea ''et al.'', Comentari al Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya 2009]] pàg. 144.</ref>
===Tipus de testament===
En dret civil català, en l'actualitat, s'admeten els següents tipus de testaments:<ref name="Comentari421-25">Sonia Ramos González. Comentari a art. 421-5 del Codi civil català. A: [[#Comentari|Egea ''et al.'', Comentari al Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya 2009]] pàg. 154.</ref>
* El testament notarial. És aquell que s'atorga en un sol acte davant de notari hàbil per a actuar al lloc de l'atorgament.(Art.421-5.1 C.Civ.Cat.)
 
* El testament hològraf. (Art. 421-5.2 C.Civ.Cat.)
 
== El Testament de Carnaval ==
El Rei [[Carnestoltes]] i la Reina [[Concubina]] deixen el seu llegat amb aquest document. Per exemple, són molt destacats els testaments dels Carnestoltes de [[Vilanova i la Geltrú]] i [[Sitges]], mentre que el de la [[Concubina]] és notablement significat en la seva edició a [[Tarragona]].
 
==Referències==
{{Referències|2}}
==Bibliografia==
 
* {{Ref-llibre |cognom=Marsal Guillamet |nom=Joan |autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=El testament |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició= |editorial=Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia |lloc=Barcelona |data= |mes= |any= 2000|pàgina= |pàgines= |col·lecció=Estudis de Dret Privat Català, 4 |isbn= |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref=Marsal }}
* {{Ref-llibre |cognom=Puig i Ferriol |nom=Lluís |autor= |enllaçautor=lluís Puig i Ferriol |cognom2=Roca Trías |nom2=Encarna |autor2= |enllaçautor2=Encarna Roca Trias |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Institucions del dret civil de Catalunya. Vol. III. Dret de successions |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició=7ª ed. |editorial=Tirant lo Blanch |lloc=València |data= |mes= |any=2009 |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref=Puig }}
 
* {{Ref-llibre |cognom=Egea i Fernández |nom=Joan (Director) |autor= |enllaçautor= |cognom2=Ferrer i Riba |nom2=Josep (Director) |autor2= |enllaçautor2= |cognom3=Alascio Carrasco |nom3=Laura (Coordinadora) |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Comentari al Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= Vol. I |edició= |editorial=Atelier, Llibres jurídics |lloc=Barcelona |data= |mes= |any=2009 |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref=Comentari }}
 
== Vegeu també ==
Linha 24 ⟶ 50:
 
{{Commonscat}}
{{esborrany de dret}}
{{Autoritat}}