Epigrafia: diferència entre les revisions

45 bytes afegits ,  fa 6 anys
m
retocs
m (Correcció: símbol % sense espai)
m (retocs)
 
L''''epigrafia''' és una [[ciència]] autònoma i alhora auxiliar de la [[història]], aque través de la qual s'estudienestudia les inscripcions fetes sobre materials durs ([[pedra|pedres]], [[os]]sos, [[metall]], [[fusta]], [[ceràmica]], etc.), establinti estableix metodologies per a interpretar-les.<ref>{{GDLC|00054105}}</ref> La finalitat de l'epigrafia és el desxiframent, lectura i interpretació de les inscripcions, amb la finalitat d'obtenir la major quantitat possible d'informació de les mateixes. Segons les convencions internacionals, especialment per a la [[Unesco]], l'existència d'epigrafia pròpia és el marcador que indica el pas d'una cultura de prehistòrica a històrica, especialment quan entre les seues inscripcions compta amb [[analsannals]] i [[crònica|cròniques]]. L'Epigrafiaepigrafia es relaciona de forma directa amb ciències com la [[Històriahistòria Antigaantiga]], l'[[Arqueologiaarqueologia]] i la [[Paleografiapaleografia]], i complementàriament amb unes altres com la [[Numismàticanumismàtica]], la [[Històriahistòria de les Religionsreligions]] o el [[Dretdret Romàromà]].
 
== Materials ==
Els primers materials escrits que es documenten amb seguretat són en signari cuneïforme, dins de la cultura [[sumèria]], cap a 3.800&nbsp;a.&nbsp;C. L'Epigrafia s'especialitza segons la seua època històrica i segons la cultura que la produeix, encara que històricament les més desenvolupades són la grega, la romana, la maia i l'egípcia. També pot dividir-se en seccions diferents en virtut del contingut o objecte de les inscripcions.
 
La civilització romana va produir gran nombre de documents escrits sobre suports durables (pedra, marbre, metall, ceràmica, etc.) que proporcionen molta informació respecte a aspectes diversos de la dinàmica social, política, econòmica i religiosa de l'Antiguitat clàssica. L'epigrafia llatina està constituïda per inscripcions -sacres, honorífiques i, especialment, funeràries- que expliquen la història de persones i famílies. Presenten, sovint, lletres de dimensions molt grans que faciliten la seva lectura. Una altra característica destacable de les inscripcions llatines consisteix en les gairebé infinites abreviacions de les paraules i també dels noms i en l'ús de les sigles i dels nexes entre lletres. Estan generalment escrites en llengua llatina. N'hi ha, però, en altres llengües, en grec, per exemple. Constitueixen el filtre, el trànsit de coneixença i supervivència en el món romà de cultures diverses. L'epigrafia llatina va esdevenir un important vehicle d'aculturació.<ref name=mnat14>{{ref-web|url=http://www.mnat.cat/?page=arqueologic-visita#|consulta=27 juliol 2014|títol=Visitaː Sala Iː L'epigrafia|obra=mnat.cat|editor=[[Museu Nacional Arqueològic de Tarragona]]}}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p. 200|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
 
===Epigrafia llatina a Tàrraco===
* [http://www2.uah.es/imagines_cilii/Epigrafistas/Introduccion.htm Antiquaris i epigrafistes espanyols dels segles XIX en avant]
* [http://www.webpersonal.net/jrr/indice.htm Epigrafia ibèrica]
{{autoritat|GEC=0103598}}
 
[[Categoria:Epigrafia| ]]
[[Categoria:Paleografia]]
113.228

modificacions