Al-Mamun ibn Àhmad: diferència entre les revisions

Al-Mamun mentre havia anar a demanar ajut al rei cristià (en aquest temps el regne de [[Portugal]] estava en unió personal amb [[Castella]] i [[Catalunya-Aragó]], sent el sobirà [[Felip II de Castella]]) que aquest va refusar. Al-Mamun va oferir el seu seguici i fills en ostatges però el rei Felip només va acceptar a canvi de la cessió de [[Larraix]] (Al-Arish).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coates |nom=Timothy J. |títol=The Evolution of the Portuguese Atlantic |url=https://books.google.cat/books?id=Xkk8AwAAQBAJ&pg=PA147&dq=larache+1610&hl=ca&sa=X&ei=m52jVMGBG9Hiasm5grgN&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=larache%201610&f=false |llengua=anglès |editorial=Baywolf Press |data=2009 |pàgines=147-148 |isbn=}}</ref> Vers el març del [[1610]] el sultà va desembarcar a [[Badis (Marroc)|Badis]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=ibn al-Hadjdj ibn Abd Allah al-Wafrani |nom=Muhammad al-Saghir |títol=Histoire de la dynastie Saadienne au Maroc : 1511-1670 |url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5459924n/f333.texte.r=nozhet.langFR |llengua=francès |editorial=E. Leroux |data=1889 |pàgines=320 |isbn=}}</ref> i després d'uns dies va anar al [[Rif]] on els notables el van anar a felicitar pel seu retorn. El sultà va ordenar a la flota castellana que l'acompanyava de fer una demostració i el capità va fer disparar els canons de manera que els notables van quedar impressionats. El cadi al-Djarni va rebre instruccions per entregar Larraix als castellans (cap altre va acceptar les ordes del sultà sobre aquest tema) i el cadi va evacuar a tota la població musulmana. Zaydan de Marràqueix va sortir en ajut de la ciutat però pel camí es va aturar a Fes que va conquerir breument ([[24 de setembre]] de 1610) però en fou expulsat per Abd Allah, el fill d'al-Mamun, pocs dies després, el [[29 de setembre]]. Menys de dos mesos després el cadi encarregat va entregar la ciutat, quan hi va anar a prendre possessió el capita castellà el [[20 de novembre]] de [[1610]]. Això va provocar una gran reprovació arreu del país. El primer a revoltar-se i demanar la gihad fou el xerif Ahmad ibn idris al-Hasan, que va reunir molts seguidors, però al-Mamun va enviar contra ell al cadi Hammu àlies Abu Dubayra, i va aconseguir aturar la revolta desmobilitzant als que ja anaven a iniciar la lluita. Encara que ''a posteriori'', va aconseguir de una part dels ulemes de Fes una fàtua que reconeixia el seu dret a cedir la ciutat per poder obtenir l'alliberament dels seus fills ostatges.

 

 

Zaydan va reunir un fort exèrcit que va posar sota comandament del seu germà Abd Allah ibn Mansur de malnom Ez-Zobda. Abu Maali va anar a trobar a aquest exèrcit i van xocar a la riba del Draa. Ex-Zobda fou derrotat i va perdre tres mil homes. Aquesta victòria va reforçar el prestigi d'Abu Maali i va quedar senyor indiscutit de les províncies de Sigilmasa i el Draa. El caid Yunus al-Aisi que havia abandonat a Zaydan i havia passar a Abu Maali, va incitar a aquest a presentar-se a Marràqueix. Així ho va fer i Zaydan, ja sense tropes i sense recursos per aixecar-ne de noves, va haver de fugir cap a [[Safi]] des d'on hauria pensat anar a la península Ibèrica. Abu Maali va entrar a Marràqueix el [[20 de maig]] de [[1612]] i es va casar amb la mare de Zaydan (consumant el matrimoni); allí va néixer un fill d'un altra de les seves dones i li va posar de nom Zaydan. Es diu que fou Abu Maali el que va escriure a dos mukaddam per obtenir l'assassinat del sultà de Fes al-Mamun. El poder li va pujar al cap i va abandonar els sentiments de justícia i pietat que havien estat la base del seu èxit. Mentre Zaydan, renunciant a anar a Castella, va optar per demanar ajut al xeic Abu Zakariyya Yahya ibn Add Alla ibn Abd al-Mumin el-Hadjdj al-Dawudi que dirigia una ''zawiya'' (fundada pel seu pare) a la muntanya Derem, i que gaudia de gran prestigi al [[Sus]]. Yahya va acceptar.