Andreu I d'Hongria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Reis del segle XI usant HotCat
m Corregit: prestigi, de que anés > prestigi, que anés
Línia 74:
Un cop va ser coronat rei l'any [[1047]], i tot i que gran part dels seus partidaris i el seu propi germà Levente eren pagans convençuts, Andreu va fer-se batejar i va continuar les polítiques de suport al cristianisme dels seus successors. Va convidar a sacerdots estrangers a que vinguessin a evangelitzar Hongria, ja que gran part del clergat havia estat assassinat pels pagans durant les revoltes (entre ells el bisbe Gerard).
 
Les relacions amb el Sacre Imperi Romà eren tenses, ja que Pere Orseolo havia estat un ferm aliat de l'emperador [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]] i se n'havia declarat vassall. Tot i que Andreu estava disposat a acceptar la supremacia de l'emperador, Enric no va acceptar la pau i Andreu es va veure obligat a preparar-se per la guerra. Va demanar al seu germà Béla, que a Polònia s'havia convertit en un comandant de l'exèrcit de prestigi, de que anés a la seva cort i li va confiar el govern d'una tercera part del seu regne.
 
El 1051 les tropes de l'emperador Enric van ser derrotades pels hongaresos a Vértes, i la flota imperial va ser enganyada amb una carta falsificada ordenant que tornessin enrere. Tot i les mediacions de l'abat [[Hug de Cluny]] primer, i del [[Papa Lleó IX]] després, l'emperador no va acceptar les ofertes de pau d'Andreu. El rei hongarès va aliar-se, el 1053, amb el duc Conrad II de Baviera per coordinar l'oposició a l'emperador. L'any 1056 moria Enric III i era succeït pel seu fill de sis anys [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]].