Revisió del 20:36, 24 feb 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: mongols de que Bàybars > mongols que Bàybars ← Edició anterior		Revisió del 20:50, 24 feb 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: previngut de que el > previngut que el Edició següent →
Línia 25: En tant que visir de Kilidj Arslan IV, Muin al-Din Sulayman Pervâne va conquerir (1263) la ciutat de [[Sinop]]e, que fins aleshores era una marca de l'[[imperi de Trebisonda\|Imperi grec de Trebisonda]], i la va convertir en el seu propi feu reconegut oficialment pel khan [[Abaqa]] el 1265.<ref name="houtsma-704" /> Sinope serà després la capital dels seus descendents els [[Pervâneoğullari]]. Kaykaus tornà poc després en algun moment i segons algunes font acabà compartint altre cop el regne amb el seu germà sobre les bases de l'arbitratge de Möngke.<ref name="sourdel-440" /> però segons altres va morir en terriotori bizantí vers 1280 sense haver pogut tornar. El febrer del 1265, Pervâne fou previngut de que el sultà volia desfer-se d'ell. Llavors va fer escanyar el sultà a [[Ak Saray]]<ref name="houtsma-704" /> en el transcurs d'un banquet).<ref name="branning">{{en}} [http://www.turkishhan.org/history.htm History of the Anatolian Seljuks per Katharine Branning]</ref> L'hereu del tron, Ghiyath al-Din [[Kaykhusraw III]] fou nomenat sultà per Pervâne, encara que tenia menys de tres anys.<ref name="houtsma-639">{{en}} [http://books.google.cat/books?id=UZU3AAAAIAAJ&pg=PA639 op. cit. per Martijn Theodoor Houtsma, T W Arnold, A J Wensinck, capítol ''Kaikhuraw II, Ghiyâth al-Duniyâ wa 'l-Dîn b. Kaykubâd'' volum IV ]</ref> Pervâne va estar temptat de col·locar al tron al seu propi fill de tres anys sobre el tron dels sultans, però finalment va preferir casar-se amb la vídua de Kilidj Arslan i exercir les funcions de regent de Ghiyath al-Din Kaykhusraw III.<ref name="branning" /> El nou sultà es va casar amb una filla de Pervâne (segons una inscripció a Tokat). El 1273/1274 Parvâne va demanar al khan Abaqa la revocació del governador mongol, Adjäy, germà del khan el que seria el primer indici de la incomoditat del visir amb l'autoritat mongola amb la que fins aleshores s'havia avingut tant be. D'altra banda el naufragi de l'estat seljúcida havia incitat a diversos amirs turcs a marxar de la regió i a emigrar cap Egipte o incitaren el sultà [[mameluc]] [[Bàybars I]] a intervenir contra el domini mongol. Molt probablement, Pervâne mateix estava secretament a l'origen d'aquestes negociacions.<ref name="houtsma-704" /> El 1275, Bàybars va arribar a [[Síria]], però Pervâne el va dissuadir d'entrar a Anatòlia central i el va encaminar cap al [[regne d'Armènia Menor\|Regne armeni de Cilícia]]. [[Lleó III d'Armènia Menor\|Lleó III o Levon III]] rei d'Armènia era tanmateix vassall dels [[ilkhànides]]; sabia feia un temps que Bàybars tenia la intenció d'envair el sultanat de Rüm, i en va advertir al seu senyor feudal, el khan Abaqa, diverses vegades, però Abaqa no el va creure i va acceptar en canvi les seguretats de Pervâne. Pel seu costat, Bàybars pensava que el millor camí per conquerir l'Anatòlia central era passar per Cilícia i al mateix temps era el mitja de castigar als armenis per la seva col·lusió amb els francs que enfrontaven als mamelucs a Síria. El saqueig de Cilícia no fou només per castigar els armenis, sinó també per privar els mongols d'una font d'avituallament<ref>{{en}} Angus Donal Stewart, op. cit., en línia a [http://books.google.fr/books?id=tlgRqLA0EHsC&pg=PA50 ]</ref>

Pervâne: diferència entre les revisions