Llop I d'Aquitània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: efecte de que el > efecte que el |
m Corregit: rumors de que els > rumors que els |
||
Línia 5:
*S'esment un Llop com a duc presidint el concili de Bordeus, probablement el [[673]]<ref>segons Devic i Vaisette en tot cas abans del setembre del [[673]] quan va morir el rei [[Clotari III]]</ref>
*I un duc Llop atacant la regió de [[Besiers]] el setembre del [[673]]: avançat l'any 673 el rei visigot [[Vamba]] havia posat fi a la [[revolta de Paulus]] i estava a punt de retornar a Toledo. Llavors van córrer rumors
A la mort de [[Clotari III]] de [[Nèustria]] (657-673) el majordom de palau [[Ebroí]], en mans del qual estava el poder del regne, va proclamar com a rei a [[Teodoric III]], germà petit del difunt (en realitat Ebroí tenia el poder), però finalment l'oposició de la noblesa va donar la corona a l'altra germà, [[Khilderic II]] d'Austràsia, i el majordom fou tancat al monestir de [[Luxeuil]] ([[674]]). A la mort de [[Khilderic II]] ([[675]]) va pujar al tron [[Teodoric III]]; llavors Ebroí es va escapar del monestir i es va dirigir a Austràsia on va proclamar rei a un suposat fill de Clotari III amb el nom de [[Clodoveu III]], fent saquejar les províncies que refusaven reconèixer a aquest rei titella. Es va voler estendre cap a Borgonya, i va ocupar la [[ciutat d'Autun]] on va capturar i torturar al bisbe [[Leodegari d'Autun]] i va fer matar al seu germà, senyor borgonyó de Vergy, però després va fracassar a [[Lió]]. Llavors va fer un pacte amb el rei Teodoric III que el va nomenar majordom de palau; va fer assassinar a [[Leudesi]], fill d'[[Erquinoald]], que exercia com a majordom del regne, i va ocupar el càrrec, i va abandonar a Clodoveu III cedint la part meridional d'Austràsia on aquest havia estat reconegut a Teodoric com a rei sota el seu propi poder. Molts nobles austrasians van marxar al sud per oposar-se a Teodoric i Ebroí on foren acollits per Llop I d'Aquitània erigit en virtual cap dels rebels; Aquitània es va erigir de fet en un ducat vascoaquità separat.
|