Llop I d'Aquitània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: efecte de que el > efecte que el
m Corregit: rumors de que els > rumors que els
Línia 5:
*S'esment un Llop com a duc presidint el concili de Bordeus, probablement el [[673]]<ref>segons Devic i Vaisette en tot cas abans del setembre del [[673]] quan va morir el rei [[Clotari III]]</ref>
 
*I un duc Llop atacant la regió de [[Besiers]] el setembre del [[673]]: avançat l'any 673 el rei visigot [[Vamba]] havia posat fi a la [[revolta de Paulus]] i estava a punt de retornar a Toledo. Llavors van córrer rumors de que els francs ferien una incursió a [[Septimània]] per alliberar als rebels presoners; Vamba va desistir de retornar de moment. Segons Julià bisbe de Toledo, autor contemporani, Vamba volia declarar la guerra i atacar el primer però els nobles del seu consell li van desaconsellar perquè la pau que regnava entre francs i visigots era molt convenient pel seu regnat; això indicaria que els senyors francs que havien participat en la revolta de Paulus ho havien fet a títol personal i sense el suport, almenys oficial, del rei [[Khilderic II]] (662–675). Després d'estar un temps a la ciutat de Nimes,<ref>quatre dies després de la seva conquesta</ref> Vamba, veient que no hi havia cap moviment franc, i que la presència de l'exèrcit visigot havia imposat la por a tota la regió, es va disposar a sortir, i just llavors va saber que un general franc atacava a la zona de Besiers que estava devastant. Vamba va sortir cap a [[Besiers]] el [[7 de setembre]], per enfrontar a aquest general, que era un duc de nom Llop, i es trobava acampat a Aspiran, a la vora del [[riu Erau]] (Herault) entre Pézénas i la diòcesi de [[Lodeva]]. Quan Llop va saber que el rei visigot s'acostava va aixecar el seu campament i es va retirar cap a les muntanyes precipitadament, havent d'abandonar part de l'equip per anar més ràpid, equip que va caure en mans dels visigots.
 
A la mort de [[Clotari III]] de [[Nèustria]] (657-673) el majordom de palau [[Ebroí]], en mans del qual estava el poder del regne, va proclamar com a rei a [[Teodoric III]], germà petit del difunt (en realitat Ebroí tenia el poder), però finalment l'oposició de la noblesa va donar la corona a l'altra germà, [[Khilderic II]] d'Austràsia, i el majordom fou tancat al monestir de [[Luxeuil]] ([[674]]). A la mort de [[Khilderic II]] ([[675]]) va pujar al tron [[Teodoric III]]; llavors Ebroí es va escapar del monestir i es va dirigir a Austràsia on va proclamar rei a un suposat fill de Clotari III amb el nom de [[Clodoveu III]], fent saquejar les províncies que refusaven reconèixer a aquest rei titella. Es va voler estendre cap a Borgonya, i va ocupar la [[ciutat d'Autun]] on va capturar i torturar al bisbe [[Leodegari d'Autun]] i va fer matar al seu germà, senyor borgonyó de Vergy, però després va fracassar a [[Lió]]. Llavors va fer un pacte amb el rei Teodoric III que el va nomenar majordom de palau; va fer assassinar a [[Leudesi]], fill d'[[Erquinoald]], que exercia com a majordom del regne, i va ocupar el càrrec, i va abandonar a Clodoveu III cedint la part meridional d'Austràsia on aquest havia estat reconegut a Teodoric com a rei sota el seu propi poder. Molts nobles austrasians van marxar al sud per oposar-se a Teodoric i Ebroí on foren acollits per Llop I d'Aquitània erigit en virtual cap dels rebels; Aquitània es va erigir de fet en un ducat vascoaquità separat.