Erali Khan: diferència entre les revisions

Nurali va morir el [[1790]] a [[Ufa]] sense arribar a ser restaurat. Va aconsellar als seus fills abans de morir de restar lleials a Rússia. Erali Khan fou proclamat poc després (gener del 1791) i l'emperadriu li va enviar la patent en que el declarava khan de l'Horda Petita afegint que era tant pels seus mèrits com per ser el membre degà de la família d'Abu l-Khayr Khan. El 1791 Sirim Batir, que es mantenia rebel, va convocar una assemblea general a la desembocadura del [[Yemba]] per intentar unir tots els clans contra Rússia, però Erali i altres prínceps s'hi van oposar i durant un temps es va lliurar una virtual guerra civil entre kazakhs. La tardor del 1791 Erali es va dirigir a les ribes del Jaik (riu Ural) a la rodalia d'[[Orsk]], i el [[4 de setembre]] fou proclamat khan de manera solemne; a aquesta assemblea hi van assistir delegats de Batir Sirim i d'Abu l-Ghazi Khan, fill de Ghaip Khan, així com molts altres notables; després de l'assemblea es van enviar sis diputats a [[Sant Petersburg]] per comunicar-ho. Al mateix temps Pirali Khan, que governava entre Khivà i Seraichuk amb seu a Turkestan, va enviar una carta a l'emperadriu ([[6 de setembre]] de [[1791]]) demanant la sobirania de Rússia; per ''ukase'' imperial de [[31 d'octubre]], l'emperadriu va acceptar. Ghaip Khan ja havia mort i havia deixat tres fills, Abu l-Ghazi, Burkan i Shirgazy; el darrer que va viure un temps a la cort imperial, va acceptar a Erali com a Khan; els altres dos es van aliar a Sirim Batir en una lliga dirigida per aquest darrer. Sirim va denunciar l'elecció d'Erali com irregular i va citar les paraules de l'[[Alcorà]] de que era il·legal per a un musulmà ser subjecte d'un estat cristià; va intentar convèncer als kazakhs de retirar-se de les fronteres russes i va mantenir la seva aliança amb el khan de Bukharà. La guerra civil va continuar.