Henry Moseley: diferència entre les revisions

L'any [[1913]], mitjançant l'ús de l'[[espectre electromagnètic]] en la banda dels [[rajos X]], aconseguí fer difracció en cristalls, trobant d'aquesta forma una relació sistemàtica entre la [[longitud d'ona]] i el [[nombre atòmic]]: la denominada [[Llei de Moseley]]. Abans d'aquest descobriment, nombres atòmics o nombres elementals eren nombres sencers en una seqüència donada per la massa atòmica i que donava l'impresióla impressió de ser semi-arbitrària ja que l'ordre seqüencial es veia a vegades alterat quan per exemple [[Dmitri Mendeléiev]] posava un element en un lloc apropiat de la taula periòdica. Per exemple, el [[cobalt]] i el [[níquel]] foren assignats als nombres atòmics 27 i 28 respectivament, basant-se en les seves respectives propietats químiques, encara que tenen masses atòmiques similars (de fet, la massa atòmica del cobalt és major que la del níquel, lo que faria que el seu nombre atòmic fossi al revés 28 i 27). Els experiments de Moseley van poder determinar científicament la raó per la qual el cobalt i el níquel posseeixen els nombres atòmics 27 i 28 encara que qualsevol anomalia fes pensar el contrari. Mostrà que els nombres atòmics són una seqüència no-arbitrària i que està sustentada sobre una base científica.