Diferència entre revisions de la pàgina «Olban»

5 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
Corregit: parlen de que > parlen del fet que
m (Corregit: dubte de que > dubte que)
m (Corregit: parlen de que > parlen del fet que)
La seva figura ha estat alterada per la llegenda que el fa responsable de la invasió dels musulmans. Segons l'historiador espanyol Pedro Chalmeta, les fonts àrabs no deixen dubte que el desembarcament de forces àrabs i berbers a la península sota comandament de [[Tariq ibn Ziyad]], va comptar amb l'ajuda d'un cap bizantí esmentat en aquestes fonts com «Yulyan», i pels historiadors castellans com Julián. Segons aquestes fonts Yulyan ere el governador bizantí de Ceuta, que junt amb Tànger eren els dos darrers reductes bizantins al nord d'Àfrica. Era de religió cristiana, però del seu origen no se'n diu res i podria ser got, berber o grec. Hauria estat aliat als reis [[Ègica]] (687-700) i [[Vítiza]] (702-710), i a la mort d'aquest es va decantar pel seu fill, el pretendent [[Àkhila II]], al qual li disputava el tron [[Roderic]].
 
Els musulmans haurien ocupat [[Tànger]] i només va poder conservar Septem (Ceuta). Va fer de mediador entre [[Àkhila II]] i els àrabs, als que el pretendent demanava ajut per combatre la usurpació de Roderic. Olban va aportar ajut als musulmans als que va cedir una flota per creuar l'[[Estret de Gibraltar|estret]] l'estiu del 710, en la ràtzia que [[Tarif ibn Màlik]] va dirigir a l'altra banda, i l'abril de l'any següent per un desembarcament més important sota direcció de Tariq ibn Ziyad, que va culminar a la [[batalla del Guadalete]] o la Janda el juliol del 711. Les fonts castellanes parlen dedel fet que la seva filla Florinda la Cava era a la cort de Roderic a Toledo on havia estat violada pel rei, i va poder alertar al seu pare i aquest, en revenja, va optar per ajudar als àrabs, però aquest relat és considerat llegendari.
 
==Referència==
1.154.433

modificacions