Heraclides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: causa de què un > causa que un |
m Corregit: excusa de que no > excusa que no |
||
Línia 1:
[[File:Héraclès (Hercule) et Télèphe (16903462287).jpg|thumb|Hèracles amb [[Tèlef]]]]
'''Heràclida''' (pl. '''Heràclides'''; [[Llatí clàssic|llatí]]: ''Heracleidae'', [[grec antic]]: {{polytonic|Ἡρακλεῖδαι}}) és, en la seva accepció més ampla, el patronímic donat a tots els fills i descendents d'[[Hèracles]], fins a la generació més llunyana. A l'època hel·lenística moltes famílies reials pretenien ser descendents dels Heràclides i feien remuntar els seus avantpassats fins a l'heroi. En sentit més restringit és aplicat a tots els descendents directes d'Hèracles i [[Deianira]], que amb els [[Doris (grup humà)|doris]] van envair i colonitzar el [[Peloponnès]]. Immediatament després de la pujada a l'Olimp d'Hèracles, els seus fills, mancats de protecció i temerosos de l'odi d'[[Euristeu]], es van refugiar amb el rei de [[Traquis]], [[Ceix]], que sempre s'havia mostrat amistós amb Hèracles. Però Euristeu va exigir a Ceix que els expulsés de Traquis. Ceix, temerós d'Euristeu, els va expulsar amb l'excusa
Mort Euristeu, els Heràclides van voler tornar al Peloponnès, el país d'origen del seu pare, on sempre havien volgut tornar en va. Sota el comandament d'Hil·los van conquerir totes les ciutats del Peloponnès i van establir-se al país. Però un any més tard, una pesta va abatre la regió, i l'oracle va dir que havien atret la còlera dels déus per haver-se establert en aquelles terres abans d'hora. Els Heràclides van tornar a l'Àtica, a la plana de [[Marató (Grècia)|Marató]], amb l'esperança de tornar més endavant cap al sud. Per resoldre el problema de la còlera celeste, Hil·los va dirigir-se a l'[[oracle de Delfos]], per saber què havia de fer. La Pítia li va respondre que podrien tornar al Peloponnès "després de la tercera collita". Hil·los estava casat amb Íole, la concubina del seu pare, el qual li havia demanat, just abans de morir, que en tingués cura. Ell era, de tots els germans, l'hereu de la tradició paterna, i també el que havia viscut més temps amb Hèracles, i a qui l'heroi havia educat. Per totes aquestes coses els germans el consideraven el seu cap i li van encarregar que els portés al seu destí.
| |||