Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: signe de que s > signe que s
La tècnica de punció epidural es realitza amb el pacient assegut o en posició de decúbit lateral i es punciona l'espai entre les [[Apòfisi espinosa|apòfisis espinoses]] de les [[vèrtebra|vèrtebres]]. El nivell de punció està en funció de la zona que es desitja anestesiar. La punció lumbar, que és la més freqüent, es fa en els espais vertebrals entre dues vèrtebres lumbars i s'anestesia la zona abdominal.
 
L'anestèsia peridural es fa mitjançant diverses tècniques. Totes elles consisteixen en la cerca de l'espai epidural. Aquest és un espai virtual que es troba per fora de la [[duramàter]]. Mitjançant anestèsia de la pell en el lloc de la punció, s'introdueix una agulla connectada a una xeringa amb poca resistència plena d'aire o sèrum fisiològic. Es va introduint l'agulla i es va prement l'èmbol de la xeringa. Mentre es travessa lligaments hi ha una resistència en prémer l'èmbol. Quan s'arriba a l'espai epidural aquesta resistència desapareix i es buida l'aire o el sèrum. Aquest és el signe de que s'ha arribat a l'espai epidural (mètode de pèrdua de resistència). En aquest lloc s'introdueix el fàrmac a administrar i el [[catèter]] si cal.
 
L'anestèsia epidural està indicada per algunes intervencions d'[[abdomen]] sobretot a nivell infraumbilical com són les d'[[hèrnia inguinal]], intervencions en testicles o bufeta i [[parts]]. En intervencions com la de l'[[apendicitis]] no està indicada perquè es pot produir dolor.
1.121.519

modificacions