Nicòsia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, de e → d'e, segle XV → {{segle|XV}}, segle XIII → {{segle|XIII}} AWB |
m Corregit: setge de que va > setge que va |
||
Línia 40:
Fou coneguda en temps antics com a ''Ledra'' o ''Ledrae''. Del [[688]] al [[965]] fou governada conjuntament pel califat i Bizanci, però el 965 [[Nicèfor Focas]] va dominar Xipre i el condomini es va acabar. La ciutat fou la residència dels reis de Xipre des del [[1192]]. A l'inici del {{segle|XIII}} es van acabar les muralles d'entre 5 i 14 metres. La catedral de Santa Sofia fou el centre de la ciutat en una zona rodejada de mercats. El 1211 era una ciutat de primer ordre; la descriu E. von Oldenburg que diu que tenia innombrables habitants, tots rics. Al segle següent només [[Famagusta]] la superava. El bisbe alemany Ludolf la qualifica de gran ciutat amb excel·lent clima; era seu dels reis, dels bisbes, dels prínceps i dels nobles que eren dels més rics del món. El [[1426]] la ciutat fou saquejada per les forces del sultà [[Barsbay]], però no la devia afectar gaire, ja que el 1435 Pero Tafur diu que havia sobrepassat Famagusta.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tafur |nom=Pero |títol=Travels And Adventures: 1435-1439 |url= http://books.google.cat/books?id=a05hX5t-U7YC&pg=PA64&dq=nicosia+Tafur+Famagusta&hl=ca&sa=X&ei=r4vwUImIDoHU0QXurYHYDw&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=nicosia%20Tafur%20Famagusta&f=false |llengua=anglès | editorial=Routledge |data=1926 |pàgines=p.64 |isbn=0415344751}}</ref> Va esdevenir possessió de la [[República de Venècia]] el [[1489]]. Es diu que el nom de Nicòsia el van adoptar els venecians. Quan van conquerir l'illa van interpretar que el nom de "Lefkosia" era el mateix que "Nicosia", una població de [[Sicília]] de la qual ja tenien coneixement, i es van pensar que totes dues compartien la mateixa denominació.
Va caure sota poder [[Imperi Otomà|turc]] el [[1570]] després d'un setge
El [[1571]] fou declarada seu d'un ''[[beglerbegi]]'' format per l'illa i els [[sandjak]]s d'[[sandjak d'Alaiyya|Alaiyya]], [[sandjak d'Içel|Içel]], [[sandjak de Silifke|Silifke]], [[sandjak de Tars|Tars]] i [[sandjak de Sis|Sis]] al continent i inicialment també [[Trípoli del Líban]]. Posteriorment aquesta divisió administrativa fou reduïda però Nicòsia va restar capital; els cònsols estrangers van residir generalment a [[Larnaca]].
| |||