Sistan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m un altre bust |
m Corregit: de que van > de què van |
||
Línia 6:
Els musulmans van arribar des de [[Kirman]] el 644 i, dirigits per Asim ibn Amr i Abdullah ibn Umar, van ocupar Zarang; els habitants van fer un tractat amb el califat pel qual van pagar el [[kharadj]], però el domini no va tenir continuïtat. El comandant de l'exèrcit musulmà (acampat al Kirman) Abd Allah ibn Amir (governador del Khorasan) va enviar (652) al-Rabi ibn Ziyad al-Hinthi al Sistan; al-Rabi va creuar el desert entre Kirman i Sistan i va arribar a Zaliq, una fortalesa propera a la frontera de la província; el ''dihaqan'' ''(dikan)'' local es va rendir; al-Rabi va sotmetre altres dues poblacions i el temple de Karkuya ple del foc i un ''[[mobadh]] mobadhan'' i un ''herbadh'' (els rangs més alts del clergat en el [[zoroastrisme]]); al-Rabi va projectar la conquesta de Zaranj que, encara que anteriorment sotmesa, tornava a ser rebel. Entre Zaliq i Zaranj foren ocupades diverses poblacions com Zught, Nasrudh i Sherwadh, sense gairebé lluita. El [[marzban]] de Zaranj, Aparwez, va fer front als enemics però finalment fou derrotat i es va haver de rendir; es diu que quan Aparwez es va presentar a al-Rabi per negociar els termes de la rendició, el general àrab estava assegut al cos d'un soldat mort. Se sap que també hi havia [[nestorians]] i un bisbe de la regió és esmentat al Sínode de Dadisho del 1033. Se sap que hi havia comunitats a [[Bust (Sistan)|Bust]] i Aracòsia i sens dubte a llocs del Sistan. El darrer bisbe cristià del Sistan és esmentat el 1366.
Des de Sistan els àrabs van fer incursions a l'est: Abd al-Rahman ibn Samura va atacar [[Rukhkhadj]] (Aracòsia) i [[Zamindawar]] on regnaven els [[zunbils]]; i [[Kabulistan]] o [[Zabulistan]] on regnaven els [[shahis]]. Les incursions van seguir durant anys però les dues dinasties foren persistents i van resistir fins a l'època [[saffàrida]] (861-1003). La resistència de les poblacions locals iranianes als impostos recaptats pels àrabs va contribuir al suport de
Els voluntaris sunnites al Sistan i Bust, els ''ayyars'' i ''mutatawwis'', sense rebre ajut dels governadors [[tahírides del Khorasan]], es van organitzar. Entre ells van sorgir caps com Salih ibn al-Nadr (o al-Nasr) i el seu fill Dirham ibn al-Nasr. Però el comandant més destacat fou [[Yakut ibn al-Layth]], que va acabar prenent el poder a Zaranj el 861 amb el títol d'emir de Sistan. Junt amb el seu germà [[Amr ibn al-Layth]] van construir un estat considerable que va subsistir tot el segle X i fins al començament del XI. A partir d'aquesta època els geògrafs àrabs comencen a donar descripcions més detallades del país.
| |||