Regne d'Ijebu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Corregit: -el propi rei +el mateix rei |
||
Línia 12:
L'estat va augment el seu poder en els segles XVIII i XIX, principalment a causa de la seva posició important en les rutes de comerç entre Lagos i [[Ibadan]]. El regne va imposar límits clars sobre el comerç insistint que tot el comerç amb la regió fos conduït per comerciants d'Ijebu. El monopoli va portar gran riquesa per al regne, però també irritava als europeus.
El 25 de febrer de 1852 va signar un tractat amb la [[Gran Bretanya]] que posava fi al tràfic d'esclaus. Malgrat de la seva riquesa, el regne va caure en un conflicte intern a la fi del segle XIX. El regne mai va tenir un fort exèrcit i per molt de temps va estar forçat a dependre de [[Mercenari|mercenaris.]] Aquests estrangers van desestabilitzar encara més l'estat. Posteriorment el awujale (rei) es va mostrar descontent amb el tractat i rebutjava la presència d'europeus al seu regne. El 1855 el cònsol del Golf de Benín (amd seu a Lagos), Campbell, va poder intercanviar missatges amb el rei a través dels missioners Inderer i Irving que van visitar la província de Ijebu Remo, la més accessible i aconseguir una entrevista amb el
El 1892, els britànics van atacar Ijebu en resposta les seves barreres al comerç. Els britànics van ser triomfar fàcilment i van ocupar la capital, cremant el local de reunions del osugbo. L'exèrcit britànic emprava armes Maxim, d'acord amb el soldat aventurer [[Frederick Lugard]], després governador de Nigèria del Nord; al defensar-se contra les acusacions de taxes de mortalitat excessives a Uganda a partir de seu propi ús de l'arma, ell va declarar: "En la Costa Oest, en la guerra 'Jebu', realitzada pel govern, se'm va dir que "diversos milers" van ser morts per les Maxim".
| |||