Batalla de Pavia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Corregit: -El propi rei +El mateix rei
Línia 43:
A mitjan gener van arribar els reforços sota el comandament del [[marquès de Pescara]], el [[virrei de Nàpols]], [[Carles de Lannoy]], i el [[conestable]] de Borbó. Els canons van començar a obrir foc el [[24 de febrer]] de [[1525]]. Els francesos van decidir protegir-se i esperar, sabedors de la mala situació econòmica dels imperials i que després els assetjats serien víctimes de la fam. Però les tropes desabastides, lluny de rendir-se, van comprendre que els recursos es trobaven en el campament francès. Quan la [[cavalleria]] francesa estava ja a punt de sucumbir davant la destructiva eficàcia dels [[arcabús|arcabussers]] espanyols, Leiva va traure les seues tropes de la ciutat, de manera que els francesos es van veure atrapats entre dos focs que no van poder superar.<ref>{{Harvnb|Manuel Fernández| pp=312}}</ref>
 
La derrota de l'exèrcit francès va ser estrepitosa. Bonnivet, principal conseller militar de [[Francesc I de França]] es va suïcidar. El propimateix rei francès va ser atrapat per un oficial d'infanteria, el català [[Joan Aldana]], acompanyat del granadí Diego Dávila i el gallec Alfonso Pita, i era fet presoner, lliurant la seua espasa al virrei de Nàpols. Va ser dut a [[València]], i d'aquí a [[Madrid]], on va arribar el [[12 d'agost]], quedant custodiat en la Torre o Casa de los Lujanes.<ref>{{Harvnb|Manuel Fernández| pp=310, 318}}</ref>
 
== Conseqüències ==