Obre el menú principal

Canvis

1 byte afegit ,  fa 3 anys
m
LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
|web = http://www.carmona.org
}}
'''Carmona''' és una [[ciutat]] de la [[província de Sevilla]], ([[Andalusia]], [[Espanya]]), tot i que existeixen altres poblacions denominades Carmona a [[Cantàbria]], [[Múrcia]] i [[La Corunya]]. És a 30 km. de [[Sevilla]], sobre la darrera cota d'importància de [[Los Alcores]] a 235 m. d'altitud, dominant la dilatada vega del riu [[Corbones]]. Té una [[població]] de 27.578 habitants. El seu terme té una extensió de 924,50 km². La seva economia es basa principalment en l'[[agricultura]], tot i que des de fa uns anys està explotant el seu immens llegat històric i [[cultural]] per potenciar el [[turisme]], tant nacional com internacional. Actualment està en procés de convertir-se en [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].
 
[[Fitxer:Carmona city center.jpg|222px|thumb|esquerra|Vista de Carmona]]
Carmona és una de les ciutats amb més [[història]] de la [[província]]. Les seves diferents denominacions demostren la importància de la [[ciutat]] a través dels temps. El seu nom és d'arrel [[semita]] ''KAR'' que significa ciutat i s'explica per la seva més que probable fundació [[fenícia]]. Els [[romans]] la denominaren ''Carmo'', i els [[àrabs]] ''Qarmuna'' (o Karmuna).
 
La [[fertilitat]] de la zona i la fàcil defensa del [[pujol (geologia) |turó]] sobre el quequal se situa la ciutat, va fer de Carmona un nucli de població important al llarg de tots els temps.
 
Els seus orígens es remunten al [[neolític]], període del quequal s'han trobat rics [[Jaciment arqueològic |jaciments arqueològics]] als seus voltants.
 
Posteriorment, va tenir una participació molt activa a la [[Segona Guerra Púnica]] (218-[[202 aC]]), va ser intensament romanitzada, arribant a tenir el privilegi d'[[encunyar]] moneda.
Per Carmona passava la [[Via Augusta]], utilitzada i coneguda durant l'[[edat mitjana]] amb el nom d'El Arrecife, i de la que es conserven algunes restes i un [[pont]]. La [[ciutat]] actual reprodueix, amb algunes variants, l'organització urbanística romana. Va ser aquest període el més brillant de la [[història]] de Carmona, conservant innumerables mostres arqueològiques. Les dues portes principals del recinte emmurallat (les de [[Sevilla]] i [[Còrdova]]) són romanes.
 
Fou conquerida per [[Musa ibn Nusayr]] el [[712]]. Carmona va conservar la seva importància durant l'època musulmana. Fou primer capital d'una kura (cora) o districte que limitava amb [[Ixbíliya]] ([[Sevilla]]) i [[Qurtuba]] ([[Còrdova]]). Les seves muralles la feien quasi inexpugnable; tenia segons [[al-Himyari]] una fàbrica d'armes, banys públics i una gran mesquita amb columnes de marbre; la seva vega era fèrtil i extensa, amb aigua abundant i nombrosos pobles, produint blat i ordi; abundaven les pedreres d'argila i pedra calcària, i elels granats que brillaven de nit; a les muntanyes properes hi vivien els berbers. El [[763]] els iemenites favorables a al-Ala ibn Mughith van assetjar a [[Abd al-Rahman I]] a Carmona durant dos mesos. El [[844]] es van refugiar a la ciutat els sevillans que fugien de l'[[Expedició normanda de 844|atac dels normands]].<ref name=EIS>{{Ref-llibre |cognom=James |nom=David Lewis |cognom2=ibn ʻUmar Ibn al-Qūṭīyah |nom2=Muḥammad |títol=Early Islamic Spain: the History of Ibn al-Qūṭīya: a study of the unique Arabic manuscript in the Bibliothèque Nationale de France, Paris, with a translation, notes, and comments |url=http://books.google.cat/books?id=x3spJpD-0Y0C&dq=moron+844&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès |editorial=Taylor & Francis |data=2009 |pàgines=p.14 |isbn=041547552X }}</ref> Durant les lluites contra l'emir omeia [[Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman|Abd-Al·lah ibn Muhàmmad]] (888–912) al final del segle IX fou un centre de la rebel·lió i el [[913]] i altre cop el [[914]] va caure en mans de [[Muhammad ibn Hadjdjadj]] que la va conservar fins al [[917]] quan fou sotmesa per l'[[hadjib]] Badr.
 
Al segle XI estava governada per la família berbersberber dels Banu Birzal que el 1023/1024 van quedar de fet independents. Fou ocupada per [[Màlaga]] el [[1031]] però els Banu Birzal van recuperar el domini el [[1036]] fins al 1066/1067 quan va caure quan va caure en mans de [[Yahya ibn Ismaïl al-Mamun]] de l'[[Emirat de Tulàytula]] que el [[1067]] la va entregar per error al rei [[abbadita]] de [[Sevilla]]. Aquest regne la va conservar fins al maig de [[1091]] quan la van ocupar els [[almoràvits]].
 
El [[1145]] el cadi local [[Emirat de Carmona|es va fer independent]] i va reconèixer la sobirania de Còrdova, però molt poc després va reconèixer a l'[[Emirat de Gharnata|emir de Granada]] (1145-1147) per tornar a dependre de Còrdova del 1147 al 1148. En aquest darrer any fou annexionada pels almohades que la van conservar fins al [[1229]] excepte per un temps vers [[1160]] a [[1161]] quan la va dominar [[Ibn Hamuskh]].
Llavors (1229) va passar al poderós [[Emirat de Múrsiya]] i dos anys després (1231) a l'[[Emirat d'Ixbíliya]] fins al [[1233]] en què va tornar a Múrcia. Els almohades la van recuperar efímerament el [[1238]] però el [[1242]] va reconèixer als [[Hàfsides]] de [[Tunísia]] (1242-1246).
 
L'estiu del [[1247]] fou ocupada pels castellans de [[Ferran III de Castella]], que la va repoblar i dotar de Fur propi. El propimateix [[Rei]]rei la va descriure: ''Sicut Lucifer lucet in Aurora, sic in Wandalia Carmona'' (Així com l'estel brilla a l'aurora, a Andalusia brilla Carmona), dita que encara perdura al seu escut municipal. El seu fill, [[Alfons X el Savi]], va realitzar la delimitació del seu terme municipal. Durant el regnat de [[Pere el Cruel]], Carmona va ser objecte de predilecció reial. Va engrandir i convertir en residència reial el seu Alcázar de la Porta de Marchena. En aquestes dependències es van refugiar els seus fills, després de la mort violenta del rei a la [[Batalla de Montiel]]. Durant els regnats de [[Joan II de Castella|Joan II]] i [[Enric IV de Castella]], Carmona va ser escenari de les rivalitats de les cases nobiliàries dels Ponce de León i els Guzmán. La participació de Carmona a la guerra de [[regne de Granada|Granada]] va ser molt notable, com es pot comprovar a l'abundant documentació conservada a l'Arxiu Municipal.
 
El [[terratrèmol de Carmona de 1504]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bolt |nom=Bruce A. |títol=Terremotos |url=http://books.google.cat/books?id=KmHP0lGeQWQC&pg=PA209&lpg=PA209&dq=terremoto+de+carmona+1504&source=bl&ots=QIQrrUYP6V&sig=pQUC-N0uM41RcXaGpNGQC3-tXbQ&hl=ca#v=onepage&q=terremoto%20de%20carmona%201504&f=false |llengua=castellà |editorial=Reverté |data=2003 |pàgines=209-210 |isbn=84-291-4602-4}}</ref> va destruir l'aqüeducte romà, les portes de la Sedia, de Morón i de Marchena, grans trossos en les muralles del Sud i l'altura anomenada El Picacho. En l'Alcàsser principal, el palau de [[Pere I de Castella]], va haver-hi grans desperfectes, caient algunes torres.
* Diverses edificacions d'estil mudèjar dels segles XV i XVII.
* Edificacions d'estil Neoclàssic: antiga ''Cilla del Cabildo'', de 1.790, i la ''Plaza de Abastos'', de 1.842.
* ''Església de San Felipe'' del segle XIV d'estil mudèjar, artesanat, frontal de rajoles del XVI i un retaule major del XVIII.
* ''Església de San Pedro'' del segle XV d'estil barroc.
* Església ''Prioral de Santa María'' del segle XV d'estil gòtic, capelles i orfebreria
1.120.671

modificacions