Carmona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 44:
|web = http://www.carmona.org
}}
'''Carmona''' és una [[ciutat]] de la [[província de Sevilla]]
[[Fitxer:Carmona city center.jpg|222px|thumb|esquerra|Vista de Carmona]]
Línia 50:
Carmona és una de les ciutats amb més [[història]] de la [[província]]. Les seves diferents denominacions demostren la importància de la [[ciutat]] a través dels temps. El seu nom és d'arrel [[semita]] ''KAR'' que significa ciutat i s'explica per la seva més que probable fundació [[fenícia]]. Els [[romans]] la denominaren ''Carmo'', i els [[àrabs]] ''Qarmuna'' (o Karmuna).
La [[fertilitat]] de la zona i la fàcil defensa del [[pujol (geologia) |turó]] sobre el
Els seus orígens es remunten al [[neolític]], període del
Posteriorment, va tenir una participació molt activa a la [[Segona Guerra Púnica]] (218-[[202 aC]]), va ser intensament romanitzada, arribant a tenir el privilegi d'[[encunyar]] moneda.
Línia 58:
Per Carmona passava la [[Via Augusta]], utilitzada i coneguda durant l'[[edat mitjana]] amb el nom d'El Arrecife, i de la que es conserven algunes restes i un [[pont]]. La [[ciutat]] actual reprodueix, amb algunes variants, l'organització urbanística romana. Va ser aquest període el més brillant de la [[història]] de Carmona, conservant innumerables mostres arqueològiques. Les dues portes principals del recinte emmurallat (les de [[Sevilla]] i [[Còrdova]]) són romanes.
Fou conquerida per [[Musa ibn Nusayr]] el [[712]]. Carmona va conservar la seva importància durant l'època musulmana. Fou primer capital d'una kura (cora) o districte que limitava amb [[Ixbíliya]] ([[Sevilla]]) i [[Qurtuba]] ([[Còrdova]]). Les seves muralles la feien quasi inexpugnable; tenia segons [[al-Himyari]] una fàbrica d'armes, banys públics i una gran mesquita amb columnes de marbre; la seva vega era fèrtil i extensa, amb aigua abundant i nombrosos pobles, produint blat i ordi; abundaven les pedreres d'argila i pedra calcària, i
Al segle XI estava governada per la família
El [[1145]] el cadi local [[Emirat de Carmona|es va fer independent]] i va reconèixer la sobirania de Còrdova, però molt poc després va reconèixer a l'[[Emirat de Gharnata|emir de Granada]] (1145-1147) per tornar a dependre de Còrdova del 1147 al 1148. En aquest darrer any fou annexionada pels almohades que la van conservar fins al [[1229]] excepte per un temps vers [[1160]] a [[1161]] quan la va dominar [[Ibn Hamuskh]].
Línia 66:
Llavors (1229) va passar al poderós [[Emirat de Múrsiya]] i dos anys després (1231) a l'[[Emirat d'Ixbíliya]] fins al [[1233]] en què va tornar a Múrcia. Els almohades la van recuperar efímerament el [[1238]] però el [[1242]] va reconèixer als [[Hàfsides]] de [[Tunísia]] (1242-1246).
L'estiu del [[1247]] fou ocupada pels castellans de [[Ferran III de Castella]], que la va repoblar i dotar de Fur propi. El
El [[terratrèmol de Carmona de 1504]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bolt |nom=Bruce A. |títol=Terremotos |url=http://books.google.cat/books?id=KmHP0lGeQWQC&pg=PA209&lpg=PA209&dq=terremoto+de+carmona+1504&source=bl&ots=QIQrrUYP6V&sig=pQUC-N0uM41RcXaGpNGQC3-tXbQ&hl=ca#v=onepage&q=terremoto%20de%20carmona%201504&f=false |llengua=castellà |editorial=Reverté |data=2003 |pàgines=209-210 |isbn=84-291-4602-4}}</ref> va destruir l'aqüeducte romà, les portes de la Sedia, de Morón i de Marchena, grans trossos en les muralles del Sud i l'altura anomenada El Picacho. En l'Alcàsser principal, el palau de [[Pere I de Castella]], va haver-hi grans desperfectes, caient algunes torres.
Línia 80:
* Diverses edificacions d'estil mudèjar dels segles XV i XVII.
* Edificacions d'estil Neoclàssic: antiga ''Cilla del Cabildo'', de 1.790, i la ''Plaza de Abastos'', de 1.842.
* ''Església de San Felipe'' del segle XIV d'estil mudèjar, artesanat, frontal de rajoles del XVI i un retaule major del XVIII.
* ''Església de San Pedro'' del segle XV d'estil barroc.
* Església ''Prioral de Santa María'' del segle XV d'estil gòtic, capelles i orfebreria
|