Jean-Marie Roland de La Platière: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m claudàtors
m Corregit: -es feu +es féu
Línia 26:
 
== La Revolució ==
Roland de la Platière s'havia donat a conèixer a Lió amb la publicació de diverses obres i per la col·laboració en alguns diaris, i el municipi l'elegí com a representant lionès a l'[[Assemblea constituent]]. A París es feuféu amic amb [[Jacques Pierre Brissot]], que el presentà a [[Jérôme Pétion de Villeneuve|Pétion]], [[François Buzot|Buzot]] i [[Maximilien de Robespierre|Robespierre]]. La seva esposa Manon Roland reunia al saló de casa aquests personatges, i d'altres d'igualment influents, diverses vegades a la setmana.
 
Durant un viatge que realitzà a Lió, fundà el Club central, però tornà de seguida a París, estimulat per la desenfrenada ambició de la seva esposa. Els seus amics [[girondí]]ns li oferiren la cartera d'Interior el 23 de març de 1792. Havent refusat [[Lluís XVI]] sancionar una moció del [[Joseph Marie Servan de Gerbey|general Servan]], que volia acantonar 20.000 federats als afores de París i que es llicenciessin la guàrdia reial i els regiments suïssos, Roland de la Platière insisti sobre el tema amb la seva famosa ''Lettre au Roi'' del 10 de juny de 1792. La carta, però, sembla que havia sigut redactada per la seva esposa, segons declarà ella mateixa. Aquesta carta ocasionà la caiguda de Roland, del ministeri (13 de juny), però els esdeveniments del 10 d'agost següent el portaren novament al poder.