Cornèlia Africana la Menor: diferència entre les revisions

Va rebutjar totes les ofertes d'un segon matrimoni, incloent una del rei d'[[Egipte]], [[Ptolemeu VIII Evergetes II|Ptolemeu]] i va preferir retirar-se a [[Misenum]] (Campània), envoltada de grecs i literats recordant als homes de la seva família.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles:''Gracchus''" 19</ref>Era una dona molt culta i tenia una posició especial a la República com a filla del vencedor d'[[Hanníbal]], mare dels Gracs, i sogra del conqueridor de [[Cartago]] i [[Numància (Hispània)|Numància]]. Es narra una anècdota segons la qual, quan una altra dona va treure en la conversa el tema del vestuari i guarniments personals, ella va contestar assenyalant els seus fills:«aquestes són les meves joies».<ref>[[Valeri Màxim]] "De Factis Dietisque Memorabilibus" 4.4</ref> Es diu que va influir força en els dos fills i que va adquirir fama de mare virtuosa donant suport als actes dels seus fills fins i tot quan aquests anaven en contra de la classe aristocràtica de la qual procedia ella.<ref>Diversos autors: "Enciclopèdia Universo", Istituto geografico De Agostini, ed.Novara, 1964, volum IV, p.124</ref> Un dels fets que demostren la influència de la mare sobre els fills va ser quan Gai va retirar, a petició de sa mare, una llei que perjudicava a [[Marc Octavi (tribú)|Marc Octavi]], el tribú a qui Tiberi havia deposat.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles:''Gracchus''" 4.2 [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A2008.01.0015%3Achapter%3D4%3Asection%3D2]</ref>Es creu que en una altra ocasió Cornèlia va contractar treballadors estrangers pel temps de la collita com a senyal de resistència al poder del cònsol [[Quint Opimi (cònsol)|Opimius]], el qual havia revocat diverses lleis aprovades anteriorment pel seu fill.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles:''Gracchus''" 13.1 [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A2008.01.0015%3Achapter%3D13%3Asection%3D1]</ref> L'historiador David Stockton creu que, tant si aquesta anècdota esés certa o no, el relat demostra que els pagesos eren la força en la qual els Gracs basaven la seva política.<ref>David Stockton, "The Gracchi", Oxford, ed. Clarendon Press, 1979, p. 20</ref>