Califat Abbàssida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -consciència de què +consciència que
m Corregit: increat, es dir > increat, és a dir
Línia 102:
El regnat d'al-Mamun marca el principi del gran segle d'or de les ciències i de les lletres àrabs. Segons conten les cròniques, una nit se li aparegué en somnis [[Aristòtil]] i l'aconsellà que es preocupés de l'estudi de la ciència grega.<ref>(en anglès) Hamid Naseem, ''[http://books.google.cat/books?id=17ggUs-w38QC&pg=PA14&dq=al-Mamun+aristotle&hl=ca&ei=uiA7Tf6IDsiXOvH_7ZEL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Muslim philosophy: science and mysticism]'', p.14</ref> Al despertar, el califa volgué fer realitat el somni i començà a cercar manuscrits dels savis de l'antiguitat, que pagà a preu d'or, i despatxà ambaixades a Bizanci amb la fi d'adquirir les obres mestres de [[Plató]], Aristòtil, [[Arquimedes]] i tots els savis que coneixia d'oïda. Per impulsar aquests estudis fundà ''dar al-hikma'' ([[Casa de la Saviesa]]), una espècie de biblioteca i ''scriptorium'', en la qual treballaren quasi tots científics de nota de l'època i on el grec, el siríac i l'àrab eren llengües freqüentment utilitzades.
 
Únic amo de l'imperi, Al-Mamun, va saber mantenir bones relacions amb els [[xiïtes]] i dolentes [[sunnites]] i això es troba en la base de les discussions teologico-filosofiques que han escindit l'Islam. Per els sunnites era qüestió de principis admetre que l'[[Alcorà]], que conté la paraula de Déu, és etern i increat, esés a dir, el ''Verb de Déu'' existia amb Aquest. Però Al-Mamun, basant-se en el propi Alcorà, en l'assora 43, verset 2/3: "Ens hem donat (''chaalna- hu'') un Alcorà àrab", sostenia, recolzant així els [[mutazilites]], partidaris del lliure albir, tot el contrari. I com que estava disposat a fer compartir llurs idees pels funcionaris de l'administració, decidí que aquests fossin interrogats vers aquest extrem per la [[mihna]], que havia actuat abans perseguint als heretges i relapses, alliberant al govern d'heterodoxes i els funcionaris es defensaren jurant en fals (l'Islam admet la ''taqyya'' o abjuració, en el cas que la vida dels seus fidels estigui en perill) o resistint-se i anant a parar amb llurs ossos a la presó i al turment, com va ocórrer amb el gran jurista Ibn Hanbal. La mort d'Al-Mamun marca el principi de la fi de l'època dorada de la dinastia
 
=== Declivi ===