La insolació directa és la [[irradiància]] solar mesurada en una localitat donada de la Terra sobre una superfície perpendicular als raigs del Sol, excloent la radiació difusa (la radiació solar que esés dispersada o reflectida pels components atmosfèrics en el cel). La insolació directa és igual a la [[constant solar]] menys les pèrdues atmosfèriques degudes a l'[[Absorció (electromagnetisme)|absorció]] electromagnètica i la [[dispersió de la llum]]. Mentre que la constant solar varia amb la [[òrbita de la Terra|distància de la Terra al Sol]] i el [[cicle solar]], les pèrdues depenen del temps diari (la llargada de recorregut de la llum a través de l'atmosfera depenent de l'[[angle d'elevació solar]], la [[coberta de núvols]], el [[contingut d'humitat]] i altres impureses de l'atmosfera. La insolació és fonamentalment un factor abiòtic.<ref>C.Michael Hogan. 2010. [http://www.eoearth.org/article/Abiotic_factor?topic=49461 ''Abiotic factor''. Encyclopedia of Earth. eds Emily Monosson and C. Cleveland. National Council for Science and the Environment]. Washington DC</ref> que afecta el metabolisme de les plantes i el comportament dels animals.
En el decurs de l'any la insolació mitjana que arriba a la part superior de l'atmosfera de la Terra a cada punt és aproximadament 1.366 [[watt]]s per metre quadrat<ref>[http://www.acrim.com Satellite observations of total solar irradiance]</ref><ref name="www.pmodwrc.ch.91">{{cite web
