Sonia Delaunay: diferència entre les revisions

L’estiu de 1914 la família Delaunay estava de vacances a [[Hondarribia]], al esclatar la guerra decideixen quedar-se a Espanya, ja que Robert Delaunay havia estat declarat inútil pel servei militar, i es van instal·lar a Madrid. Durant aquest període Sonia comença una sèrie de pintures, ''Chanteurs de Flamenco''. A l’any següent marxen a Lisboa i lloguen una casa a Vila do Conde, que compartien amb [[Eduardo Vianna]] i [[Sam Halpert]]. Durant aquesta estada a Portugal es van retrobar amb [[Amadeo de Souza-Cardoso]] a qui havien conegut a Paris, i també entren en contacte amb altres artistes portuguesos com José Pacheco i [[José de Almada-Negreiros]]. Sonia havia començat a estudiar la relació de la llum i el moviment el 1913, però va descobrir a Espanya una nova dimensió de la llum i aquesta sensació s’intensificà a Portugal, una llum “desembarassada de grisos que exalta el color que ha esdevingut una entitat en ell mateix”.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom = Léal|nom = Brigitte|títol = Robert i Sonia Delaunay|url = |edició = |llengua = Català|data = 2000|editorial = Corregio- Institut de Cultura de Barcelona|lloc = Barcelona|pàgines = 26|isbn = 8472547833}}</ref> Va iniciar un període d’activitat molt intensa, recupera els temes figuratius i imatges quotidianes, on expressa aquesta influència de la llum en els colors de les seves composicions. Va exposar a Estocolm, a la Nya Konstgalleriet, i va realitzar la portada del catàleg. També va realitzar diverses portades per la revista [[Vogue]] i va crear objectes de ceràmica. Va començar a treballar amb grans composicions amb cera sobre tela com ''Marché au Minho'' i ''Hommage au donateur'', en un intent per acostar-se a l’art monumental. En aquest sentit va dissenyar la façana d’una capella per un convent de jesuïtes, però el projecte no es va dur a terme.