Formió (Terenci): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
format d'enllaç
m Corregit: Fània es efectivament > Fània és efectivament
Línia 10:
Geta informa a Antifó de tot allò que acaba de succeir. Fèdria demana a Dorió per tots els mitjans perquè tingui paciència i li reservi la seva estimada esclava almenys per tres dies. Dorió es mostra inflexible i la ven a un soldat. Intervé Antifó; l'última paraula de Dorió és que l'esclava pertanyerà al primer que porti en mà el seu import. Davant l'angúnia de Fèdria i la insistència de Antifó, Geta s'arrisca a obtenir de Demifó les trenta mines pel rescat: demana la col·laboració de Formió per assegurar l'èxit de l'intent.
Cremes havia tingut clandestinament una filla en Lemnos, i ara no va trobar allà ni a aquesta filla, ni a la que era la seva mare, segons, els informes que va poder recollir, ambdues havien tornat a Atenes. Cremes i Demifó havien acordat casar a aquesta jove amb Antifó, sense dir res a ningú del seu naixement perquè la dona legítima de Cremes no pogués saber això. Ara els dos germans tracten del contratemps que per al seu projecte suposa l'inspirat matrimoni d'Antífon amb Fània. Geta, que s'ha entès amb Formió, ataca als dos vells. Els diu que ha proposat a Formió una solució pacífica. La solució és que el propi Formió es cassés amb Fània; però, com està compromès ja amb una altra dona que l'ha indemnitzat, caldrà donar-li la mateixa suma. Demifó protesta, però Cremes promet pagar aquesta quantitat amb les rentes que porta de Lemnos, producte dels béns que allà posseeix la seva dona. Antífon es queixa davant Geta per aquesta solució, ja que amb això suposa la dissolució del seu matrimoni amb Fània. Tornen els dos vells amb els diners. Demifó anirà a entregar-li a Formió, i després, de part de Cremes, portarà a Nausístrata (esposa de Cremes) l'encàrrec de convèncer a Fània perquè aquesta permeti separar-se d'Antífon i casar-se amb Fània.
Cremes surt per Atenes en la cerca dels seus familiars als quals no va poder trobar a Lemnos. La dona legítima ha mort, i la filla és Fània, precisament la muller de Antífon. Cremes, encantat davant la inesperada situació, prega a Sòfrona que guardi el secret sobre la seva paternitat de Fània. Lamentant-se de les 30 mines que ha d'entregar a Fomrió, Demífon mana a Geta anunciar a Fània la propera visita de Nausístrata. Aquesta rep a Demifó i es queixa de la poca habilitat de Cremes com administrador de les seves possessions a Lemnos. Arriba Cremes impacient per referir a Demífon la gran notícia que acaba d'escoltar de Sòfrona. Però la presència de Nausístrata li obliga a ser circumspecte: es limita a dir que Fània esés efectivament de la seva sang. Després de moltes peripècies, Geta en anar a cercar a Fània, sorprèn una conversació per la qual s'entera del secret de Cremes i de l'interès dels ambdós vells. Per mantenir el matrimoni d'Antífon amb Fània. Davant d'això, Formió pren mitjans per salvar els trenta mines que ha rebut. Cremes i Demifó les reclamen, però ell replica que els tractes són tractes, que està disposat a acomplir la seva paraula i que, en tot cas, si ells tornen cap enrere i li neguen la mà de Fània, ell no podrà sortit perjudicat i, en conseqüència, es quedarà amb les trenta mines Davant aquesta determinació, els vells amenacen de portar-lo als tribunals, i ell respon amb una altra amenaça: revelarà a Nausístrata el secret de Cremes. Aquesta es queixa al haver conegut els paranys del seu marit; l'acaba perdonant però no sense aconseguir abans d'ell el perdó de Fèdria i el de Formió.