Díptic de Crucifixió i Judici Final: diferència entre les revisions

Segons Burroughs, la composició de Van Eyck posa particular èmfasi en la brutalitat i indiferència de la multitud que presencia el patiment de Crist.{{sfn|Burroughs |1933 |p=192}} Els personatges són una mescla de legionaris romans, jutges i diversos paràsits que arriben per presenciar l'espectacle.{{sfn|Labuda|1993|p=10}} Alguns estan vestits amb riques robes, de colors brillants, una mescla d'estils europeus orientals i del nord,{{sfn|Viladesau|2008|p=70}} mentre uns quants van muntats a cavall. Alguns obertament insulten i es burlen del condemnat, altres es queden bocabadats i atordits observant "tan sols una altra" execució,{{sfn|Burroughs |1933 |p=192}} mentre altres parlen entre ells. L'excepció és el [[centurió]] amb armadura, assegut en un cavall blanc a l'extrem dret de la taula, que mira a Crist, amb els braços oberts i estesos en amunt, el cap tirat enrere, l'autor ha captat "el precís moment de la seva il·luminació" en reconeixement de la divinitat de Crist.{{sfn|Labuda|1993|p=10}} Els dos cavallers del costat s'assemblen als d{{'}}''[[Els Jutges Justos]]'' del [[retaule]] de ''[[L'adoració de l'Anyell Místic]]'' del mateix Van Eyck. L'historiador d'art Till-Holger Borchert observa que aquestes figures tenen un "major dinamisme amb aquesta vista d'esquenesesquena que la vista de perfil" de la [[Els Jutges Justos|taula de Gant]], i que aquest és un nou element per conduir l'ull de l'observador cap amunt, cap a la crucifixió.{{sfn|Borchert|2008|p=89}}