Organyà: diferència entre les revisions

Tenim doncs una sèrie de reminiscències de cultes ibèrics: la mare eterna, el pare etern, el toro i la serp. Uns cultes que persisteixen, cristianitzats, demostrant un arrelament molt profund.".

 

 

Segons una altra tradició popular profusament difosa i recollida per diversos autors, Santa Fe seria germana de Santa Pelaia i de Sant Ponç, per aquest motiu les seves respectives capelles a Organyà, [[Cambrils]] i [[Alinyà]] estarien encimbellades de manera que els tres germans sempre es poguessin observar. A reforçar aquesta llegenda i contribueix la lletra dels goigs de Santa Pelaia, on es diu que era germana de Santa Fe i Santa Carràmia, en realitat Mare de Déu de Carranima de l'Abella de la Conca. La llegenda dels germans, en la llista dels quals hi ha qui hi afegeix a Sant Germà de Tost, és evidentment falsa, els sants implicats pertanyen a èpoques i països molt diferents. Els que si que podríem considerar agermanats són els seus santuaris, per trobar-se tots ells en llocs enlairats i relativament propers, de manera que en dies clars, amb bona vista i molta voluntat des de cadascun d'ells es poden veure els altres.