Diferència entre revisions de la pàgina «Miró III de Cerdanya»

m
Corregit: desapareixent pel moment > desapareixent de moment
m (Corregit: documentades son mínimes > documentades són mínimes)
m (Corregit: desapareixent pel moment > desapareixent de moment)
La carrera eclesiàstica de Miró va culminar el 970 amb el seu nomenament com a [[Llista de bisbes de Girona|bisbe de Girona]], substituint el difunt bisbe Arnulf. L'elecció de bisbe era sempre un afer important d'alta política que era controlat pels comtes. En el cas concret de Girona, la diòcesi comprenia tres comtats: [[comtat d'Empúries|Empúries]], [[comtat de Girona|Girona]] i Besalú, que depenien de tres comtes diferents. Tradicionalment en l’elecció havia prevalgut el parer del sobirà de Girona - Barcelona, però aquell any 970 la situació política i religiosa presentava particularitats importants que necessàriament devien influir en l'elecció. Mentre el comte de Barcelona, Borrell II, tenia als seus estats dos bisbes addictes (Ató de Vic i Pere de Barcelona), i Sunyer, fill del comte [[Gausfred I|Gausfred I d’Empúries]] era bisbe d'Elna, el comte de Besalú no havia intervingut en l'elecció de cap prelat per a les diòcesis catalanes.<ref name=":0" /> L'elecció de bisbe per a Girona era, doncs, un afer polític important per al casal dels comtes de Cerdanya-Besalú, ja que podia permetre-li d'establir un equilibri d’influències amb els altres sobirans. Cal destacar també que en aquell moment el comte Borrell i el bisbe Ató preparaven independitzar les diòcesis catalanes de l'autoritat de l'arquebisbe de Narbona amb la creació d’un arquebisbat català, debilitant així el contacte polític amb els francs.
 
No es coneixen les negociacions entre els diferents comtes per establir qui seria el nou bisbe de Girona. El desembre de l’any 970 el comte Borrell, el bisbe Ató i el monjo Gerbert viatjaren a Roma per sol·licitar la creació de l’arquebisbat. La gestió de Borrell i Ató a Roma tingué èxit i el Papa acceptà el projecte i expedí una sèrie de butlles per tal de fer-lo realitat. Al mateix temps, a Roma es va designar a Miró Bonfill per a ocupar la seu gironina. El pontífex encomanà al nou arquebisbe, Ató de Vic, el nomenament de Miró i envià una butlla al bisbe Sunyer d'Elna i al comte Gausfred d'Empúries comunicant-los aquesta decisió. Pocs mesos després, el 22 d'agost del 971, moria assassinat l'arquebisbe Ató, desapareixent pelde moment la idea d'un arquebisbat català.
 
Elcomte-bisbe, com altres personatges de la Catalunya del seu temps, no escatimà esforços en la propagació del monaquisme. El 30 de setembre del 974 va consagrar els set altars de la nova església de [[Sant Miquel de Cuixà]], juntament amb els bisbes Francó de Carcassona, Bernat de Coserans, lsol de Tolosa, Guisad d'Urgell, Fruïa de Vic i Sunyer d'Elna. L’any 977, amb poc temps de diferència, fundà a Besalú, la capital del seu comtat, el monestir de [[Església de Sant Pere de Besalú|Sant Pere]] i establí a l’església de Sant Genís i Sant Miquel una comunitat de canonges. Aquell mateix any prengué part en la tercera dedicació de Santa Maria de Ripoll i, juntament amb el seu germà, el comte Oliba, fundà el monestir de Santa Maria i Sant Urbici de [[Serrateix]] al comtat de Berga.<ref name=":1" /> Diferents cases que es beneficiaren amb diverses donacions de la generositat de Miró Bonfill foren els cenobis de Ripoll, [[Monestir de Sant Joan de les Abadesses|Sant Joan de les Abadesses]], Cuixà, Camprodon (Monestir de Camprodon), Banyoles (cenobi de [[Monestir de Sant Esteve de Banyoles|Sant Estebe]]), [[Sant Benet de Bages]], Rodes, Arles i Sant Llorenç prop de Bagà.<ref name=":3" />
1.123.791

modificacions