Orde de Calatrava: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Corregit: del propi [[Cister > del mateix [[Cister |
||
Línia 34:
El seu origen es deu a un gest heroic. Calatrava havia estat arrabassada als àrabs per [[Alfons VII de Castella]] el 1147. Donada la importància estratègica del lloc com a baluard avançat de [[Toledo]] davant els moros, el rei va voler assegurar la seva defensa lliurant-la a l'[[Orde del Temple]], ja que per aquelles dates no existien els exèrcits regulars, ni era fàcil poblar les zones de frontera. Uns anys més tard, davant l'embranzida islàmica, el [[Orde del Temple|Temple]] va donar l'empresa per perduda, i va retornar la fortalesa al rei [[Sanç III de Castella]].
Aquest rei va reunir als seus notables i va oferir [[Calzada de Calatrava|Calatrava]] a qui es fes càrrec de la seva defensa. Entre la sorpresa i les bromes dels nobles, [[Ramon de Fitero]], abat del monestir cistercenc de Fitero, assessorat pel monjo Diego Velázquez, que havia estat prèviament guerrer, va acceptar el repte. Com que no van oferir-se més alternatives, el rei va complir la seva paraula, lliurant Calatrava als monjos de Fitero. Ells, per la seva banda, van formar en poc temps un exèrcit de més de 20.000 monjos-soldat, unint, als quals havia aconseguit organitzar Diego Velázquez en les proximitats de Calatrava, els quals havia reclutat l'abat al [[Regne d'Aragó]]. Davant tal multitud, els àrabs van declinar entrar en batalla, retirant-se cap al sud. A poc a poc, els monjos que van romandre en Calatrava es van deslligar de l'[[Orde del Cister]], fundant el seu propi orde militar, derivat en el religiós del
La idea havia estat suggerida per Diego Velázquez, monjo que havia estat militar abans: es tractava de fer servir els germans laics de l'abadia per a formar l'exèrcit que hauria de defensar Calatrava. Els germans laics no havien fet els mateixos vots que els monjos i feien les tasques agrícoles, artesanals i d'altres tipus que permetien la subsistència a de l'abadia. En el nou orde, els laics esdevindrien ''soldats de Crist'' i permetrien ésser cavallers a persones que no provenien de les famílies nobles.
| |||