Caterina Sforza: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m faltes |
m Corregit: del propi Cèsar > del mateix Cèsar |
||
Línia 37:
Conscient que la [[guerra]] seria l'únic camí a seguir, Caterina es va preparar per a defensar els seus dominis enfront de les tropes [[Estats Pontificis|pontifícies]], dirigides per un autèntic geni militar, el fill del papa [[Cèsar Borja]], i va decidir utilitzar —donats els seus coneixements [[alquímia|alquímics]]— l'enverinament contra el Sant Pare. Però aquest atemptat es va desbaratar en l'últim instant, pel que la Sforza es va convertir en l'enemic número u del Vaticà, duent des de llavors l'àlies allí de "La diablessa d'Imola". El [[17 de desembre]] de [[1499]] els exèrcits pontificis assetjaren [[Forlì]], després d'haver pres [[Imola]] sense oposició. No obstant això, aquí si que va plantejar una feroç resistència parapetada amb 1.000 soldats després dels murs de la inexpugnable ciutadella interior. Rebent el suport del [[rei de França|rei]] [[Lluís XII de França]] els combats van ser terribles i van culminar al gener de [[1500]] amb la massacre de la guarnició de Forlì, després d'una gran resistència, mentre que Caterina fou duta presa fins a [[Roma]] i reclosa al [[Castell de Sant'Angelo]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Creighton |nom=Mandell |títol=A History of the Papacy During the Period of the Reformation |url=http://books.google.cat/books?id=v0YYISIfQOAC&pg=PA5&dq=romagna+cesare+borgia+imola&hl=ca&sa=X&ei=fhB6VKfuNcT7arH7goAG&ved=0CCYQ6AEwAQ#v=onepage&q=romagna%20cesare%20borgia%20imola&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2011 |pàgines=5 |isbn=}}</ref>
Aconseguí escapar de la presó gràcies a la complicitat del
== Enllaços externs ==
|