Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

L'any [[1314]], després de la mort de l'emperador [[Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric VII]], el partit luxemburguès va descartar a [[Joan de Bohèmia]] com aspirant a causa de la seva joventut i va presentar a Lluís que així va rivalitzar pel tron de l'imperi amb el seu amic d'infància el duc [[Frederic I d'Habsburg]] el Bell, [[ducat d'Àustria|duc d'Àustria]]. Lluís fou elegit a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] (octubre de 1314) com a emperador per cinc vots a favor (encapçalats per l'arquebisbe [[electorat de Magúncia|elector de Magúncia]] [[Pere d'Aspelt]], que va arrossegar els vots de quatre altres (l'[[Electorat de Trèveris|arquebisbe elector de Trèveris]] Balduí, el [[regne de Bohèmia|rei elector de Bohèmia]], [[Joan de Bohèmia]], i el duc de Saxònia [[Joan II de Saxònia-Lauenburg]] i i l'elector [[Valdemar de Brandenburg]]) i dos en contra (entre els quals l'[[Electorat de Colònia|arquebisbe elector]] de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] [[Enric II de Colònia|Enric II]]) que a [[Bonn]] va fer una elecció alternativa, amb ell mateix, el deposat elector de Bohèmia [[Enric de Bohèmia|Enric]], [[Rodolf I de Wittelsbach|Rodolf]] elector palatí que era germà però rival del propimateix Lluís IV i el duc [[Rodolf de Saxònia-Wittenberg]], reunint així quatre vots suficients per proclamar emperador a Frederic. Lluís fou coronat ràpidament a [[Aquisgrà]] per Pere de Aspelt, mentre que Frederic va ser coronat a Bonn pel Príncep-Elector de Colònia Enric II. En el subsegüent conflicte entre ambdós reis Lluís va reconèixer el 1316 la independència de [[Suïssa]] en relació a la dinastia dels Habsburg. Com que l'elecció de Lluís com a cap de l'imperi havia estat força accidentada, el papa [[Joan XXII]] no va reconèixer a Lluís com a emperador i li va demanar que no exercís en aquest càrrec. A més també deia que quan l'imperi no tingués ningú per heretar-lo l'administració d'aquest havia de passar al papa, cosa rebutjada per Lluís.