Diferència entre revisions de la pàgina «Setge de Saragossa (1808)»

m
Corregit: pel propi general > pel mateix general
m (Corregit: aconsegir)
m (Corregit: pel propi general > pel mateix general)
[[Fitxer:Zaragoza - Primer Sitio.jpg||thumb|300 px|dreta|Planol de 1868 del Primer Setge de 1808]]
 
El [[15 de juny]] de [[1808]], després d'haver vençut amb facilitat, en dies anteriors, l'avançada espanyola liderada per [[Luis Rebolledo de Palafox y Melci]], el ''marquès de Lazán'' i germà de Palafox, a [[Tudela]] i [[Mallén]], i a les tropes de civils que, comandades pel propimateix general Palafox, van acudir precipitadament des de Saragossa, a [[Alagó]] el dia 12 de juny; Lefèbvre es va aproximar a la ciutat amb una infanteria que era majoritàriament novella, però no així la cavalleria, 3 esquadrons dels molt experimentats llancers polonesos del [[Regiment del Vístula]].<ref>{{ref llibre|cognom=Fijalkowski|nom=Wieslaw Felix |títol=La intervención de tropas polacas en los sitios de Zaragoza de 1808 y 1809|url=http://books.google.cat/books?id=hkbPAAAACAAJ|consulta=12 febrer 2011|data=1 gener 1997|editorial=Institución "Fernando el Católico"|llengua=castellà|isbn=9788478203390}}</ref> Davant, la ciutat de Saragossa, plaça oberta i pobrament fortificada, tenia a penes un centenar de soldats professionals i més de 10.000 voluntaris.
 
El matí del 15 de juny els saragossans van tenir notícia d'aquest acostament i Palafox i la seva plana major van abandonar la ciutat, en una acció molt discutida posteriorment, restant-hi [[Vicente Bustamante]], tinent del rei, com a comandament superior. Poc després de migdia els francesos es van presentar davant de les portes de la ciutat, que van trobar tancades. Lefèvbre, sense donar descans als seus homes i jutjant una victòria ràpida, va llançar l'atac. Les descàrregues d'artilleria francesa van obrir diverses bretxes a les tàpies entre les portes del Carme i del Portillo i per elles es va llançar la infanteria francesa. Un intens foc els va rebre des de la ciutat, tant d'artilleria com de fuselleria, i per tot arreu apareixien centenars de civils armats, per a sorpresa de Lefèvbre que no esperava aquesta resistència. Després d'una llarga tard de lluita a les portes de la ciutat (el Portillo, la Porta del Carme i la de Santa Engràcia), els defensors van rebutjar el primer assalt francès. En la defensa va destacar al capdavant de l'artilleria, en la denominada batalla de les Eras, [[Rafael de Irazábal y Guillelmi]] (nebot de l'anterior capità General) com a oficial superior de l'arma, després de sortir de la seva reclusió a l'Aljafería. Els escassos atacants que van aconseguir entrar a la ciutat durant la batalla van ser aniquilats immediatament al costat de les portes. Només un grup de genets va aconseguir trencar la línia i endinsar-se profundament a la ciutat; delmats al llarg del seu recorregut per Saragossa van ser finalment atacats i vençuts per un grup de dones saragossanes armades amb pedres, ganivets, etc. a la plaça del Portillo. El fet seria immortalitzat per [[Fernando Brambila]], pintor italià que havia estat convidat per Palafox per narrar la contesa. Els francesos van haver de retirar-se precipitadament al voltant de les 7 de la tarda, sent fins i tot perseguits pels saragossans en camp obert. Els francesos van perdre gairebé 700 homes entre morts i ferits, diversos canons i banderes. En aquests fets del Portillo hi va destacar el [[carreter]] d[[el Vendrell]] [[Francesc Riera (Lleona)|Francesc Riera ''Lleona'']], que amb les seves cavalleries ajudà a traslladar munició i ferits arreu del Portillo.
1.125.520

modificacions