Província senatorial: diferència entre les revisions

També era missió del governador l'administració de justícia que se celebraven en els ''Conventus''. A la ciutat, quan arribava a ella el governador per impartir justícia, es concentraven litigants, oradors, mercaders, juristes, funcionaris diversos, esclaus, transportistes, prostitutes i altres; acudien des d'una extensa zona (que constituïa una espècie de districte o subprovincia) totes les ciutats de la qual integraven en l'anomenat convent jurídic. L'arribada del governador a la ciutat era saludada amb un discurs oficial, en el qual se li encomanava la ciutat i se li victorejava i aplaudia. No obstant això, en matèria civil la competència dels governadors es limitava als casos més importants. Els plets per qüestions d'impostos corresponien als Procuradors; aquests s'ocupaven de les multes, confiscacions, deutes de qualsevol tipus al ''fiscus'', reactivació de successions i transaccions comercials. Els Procuradors imperials no depenien del governador provincial, i fins i tot estaven en una situació a vegades preeminent. En matèria criminal els governadors tenien també poder, però sovint les causes es presentaven directament a l'Emperador (sense passar pel governador) o bé eren remeses a aquest pel propimateix governador, especialment si es tractava d'acusats de delictes polítics. Quan el reu era un decurió o curial (o algú amb un càrrec o rang superior) es consultava a l'Emperador i en tot cas s'esperava la seva resposta abans d'executar la sentència; per condemnar a un ''honestior'' a la deportació o penes de similar gravetat calia que el governador consultés a l'Emperador i l'execució de sentència es demorava fins a obtenir resposta. Quan el governador provincial havia emès el seu veredicte el condemnat podia recórrer, i llavors el governador enviava les interlocutòries a l'Emperador i la petició (''libellus'') de l'apel·lant; fins a no rebre resposta de l'Emperador no s'executava la sentència.