An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -en que els +en què els |
m Corregit: pel propi khan > pel mateix khan |
||
Línia 13:
A la mort de [[Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub]], sulta d'Egipte i Damasc, ela ''amirs'' de Damasc van proclamar sultà a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, entrant a aquesta ciutat el juliol de 1250. Per venjar a Turan Shah a preparar una expedició a Egipte (on [[al-Àixraf II]] fou posat nominalment al tron sense tenir el poder) i va negociar l'aliança amb el rei [[Lluís IX de França]] sense resultat. L'expedició a Egipte fou rebutjada a la batalla de [[Gaza]] (octubre de 1250) guanyada per l'''amir'' egipci Faris al-Din Aktay. An-Nàssir no es va desanimar i va preparar una nova expedició que va sortir de Damasc el gener de 1251 i a principis de febrer va lliurar la batalla d'al-Abbasa; tenia la victòria a la mà quan la traïció dels seus mamelucs turcs va capgirar el resultat. An-Nàssir Yússuf va haver de fugir i alguns prínceps van caure presoners; l'amir Shams al-Din Lulu va morir a la batalla. Faris al-Din Aktay, el vencedor, va penetrar a [[Palestina]] i va ocupar [[Nablus]] i altres ciutats importants, fins que un nou exèrcit sirià aixecat per an-Nàssir Yússuf va aturar el seu avanç. Després de llargues negociacions es va ajustar la pau la primavera del [[1253]]. Yússuf renunciava a Egipte i era reconegut a Damasc.
El 1259 quan es van presentar els mongols, an-Nàssir Yússuf va fer submissió immediatament i va enviar al campament mongol regals. Quan va pensar que els altres prínceps l'ajudarien contra l'amenaça, va canviar el to i va respondre amb paraules provocadores a un missatge d'[[Hulagu]] i aquest va assetjar Alep. An-Nàssir Yússuf que era a Damasc, va pensar a anar contra els mongols i obligar-los a aixecar el setge, però abans va intentar obtenir ajut d'altres prínceps i va enviar missatgers arreu. Cap va respondre a la seva crida i mentre [[Soldanat aiúbida d'Alep|Alep]] va caure en mans dels mongols (gener del [[1260]]) i fou saquejada, i an-Nàssir Yússuf va desistir de fer l'expedició. No tenia altre remei que abandonar Damasc i marxar al sud cap a Gaza on va intantar una aliança o quasi una submissió amb els mamelucs. [[Emirat aiúbida d'Hama|Hamat]] (la dinastia va subsistir com a vassalla), Baalbek i [[Soldanat aiúbida de Damasc|Damasc]] foren ocupades pels mongols tot seguit.<ref>{{en}} David Nicolle, ''[http://books.google.cat/books?id=homJ22nhCBMC&pg=PA50&dq=David+Nicolle+mongol&hl=ca&ei=6qHAS7yzG9Hu-Qa31snaCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEkQ6AEwBQ#v=onepage&q=David%20Nicolle%20mongol&f=false Knights of Jerusalem: The Crusading Order of Hospitallers 1100-1565]'', p.51</ref> Homs va quedar com estat vassall. Finalment an-Nàssir Yússuf es va rendir a les forces d'Hulagu manadfes per Kitbuga (o Kitbuka) i va quedar presoner a Maragha. Després de la batalla d'Ayn Djalut (3 de setembre de 1260) o bé després de la primera [[Batalla d'Homs (1260)|batalla d'Homs]] en què els mongols manats pel
Amb ell es va acabar la branca aiubita d'Alep i Damasc. És considerat un home pietós i poc amant dels plaers, erudit i poeta.
| |||