Diferència entre revisions de la pàgina «Gran Batuda»

m
Corregit: del propi monarca > del mateix monarca
m (Corregit: autoritzada per el [[rei > autoritzada pel [[rei)
m (Corregit: del propi monarca > del mateix monarca)
El fet que el [[nunci]] Don Enríque Enríquez permetera, mitjançant decret, que anaren els bisbes de cada [[diòcesi]]s els quals decidiren en casos d'[[asil eclesiàstic]] (i no ell mateix, tal com li havia delegat el propi Papa), va permetre un control més directe sobre la població per part de l'[[absolutisme|Estat Absolut]]. Al mateix temps, la recent [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] havia provocat que els camps s'ompliren de delinqüents, que es van sumar a l'arribada i permanència de tropes [[mercenari|mercenàries]] que veien minvada la seua mobilitat per causa de la inseguretat ciutadana, que es va atribuir als gitanos.
 
Una normativa anterior, de [[1717]], havia fixat la residència forçosa dels gitanos en un nombre molt determinat de ciutats i poblacions (un total de 75)<ref>A raó d'una família gitana per cada cent no gitanes (Gómez Alfaro, op. cit., pàg. 20).</ref> a fi de sedentaritzar-los i assimilar-los. De fet, en el moment de l'organització i execució del pla, la capital ([[Madrid]]) estava plena de gitanos tot esperant reassentament (doncs els processos [[burocràcia|burocràtics]] eren lents), el que va provocar les queixes del propimateix monarca, que va ordenar apurar els tràmits per a expedir com més prompte als gitanos ambulants a la seua destinació i assegurar així la seua localització posterior. Això va permetre conèixer amb exactitud el parador de 881 [[família|famílies]] gitanes, sent una de les claus de l'eficàcia de l'operació.
 
Els plans van ser iniciats per [[Vázquez Tablada]] i continuats i executats per el [[Marquès de l'Ensenada]] quan aquell va caure en desgràcia, si bé idees semblants havien estat ja suggerides en dècades anteriors, sense arribar a materialitzar-se.
1.154.842

modificacions