Miguel Primo de Rivera Orbaneja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Corregit: al propi rei > al mateix rei |
||
Línia 55:
Amb connivència del rei [[Alfons XIII]] i l'aquiescència de bona part de la patronal, del clergat, de l'exèrcit i de les forces conservadores, Primo de Rivera encapçalà un [[directori militar]] que va concentrar tots els poders de l'Estat, tot excloent-ne els polítics professionals. Inicialment trobà una certa acceptació, en la mesura que venia a substituir un règim desprestigiat i en què prometia una [[dictadura]] transitòria inspirada en els ideals dels regeneracionistes de principis de segle (com [[Joaquín Costa]]), per tal de restaurar l'ordre i desarrelar la influència caciquil de la vida política. Fins i tot els [[PSOE|socialistes]] mostraren envers ell una benèvola neutralitat. Tot i que formalment s'inspirà en el model [[feixisme|feixista]] de [[Benito Mussolini|Mussolini]], la seva dictadura fou més moderada i conservadora.
Durant els anys del [[Directori militar de Primo de Rivera]] ([[1923]]-[[1926]]) va suspendre la [[Constitució Espanyola de 1876]] i va intentar elaborar-ne una de nova sense èxit,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Andrés Sáenz de Santa María |nom=María Paz |títol=Homenaje a la Constitución Española: XXV aniversario |url=http://books.google.cat/books?id=f1Syv68oJnsC&pg=PA139&dq=Constituci%C3%B3+Espanyola+de+1876&hl=ca&sa=X&ei=LBQRT-P5GYiwhAeQuqWJAg&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Constituci%C3%B3%20Espanyola%20de%201876&f=false |llengua=castellà |editorial=Universidad de Oviedo |data=2005 |pàgines=p.139 |isbn=8483174731 }}</ref> va liquidar la [[Mancomunitat de Catalunya]], desterrà de la vida política els partits i institucions representatives (substituïdes per tecnòcrates conservadors, agrupats a partir de [[1924]] en la [[Unió Patriòtica]]), reforçà el [[proteccionisme]] estatal en favor de la indústria estatal i fomentà la construcció de grans obres públiques. Va perseguir els [[anarquisme|anarquistes]], el sindicat dels quals -la [[CNT]]- fou declarat il·legal. Un dels seus èxits va [[Guerra del Rif|consistir a consolidar]] la presència espanyola al [[Marroc]] gràcies a una victòria militar que va posar fi a anys de permanents conflictes i dificultats, com havia estat el «[[Desastre d'Annual]]» de [[1921]], pel qual s'havien demanat responsabilitats als militars i al
El [[desembarcament d'Alhucemas]] ([[1925]]) va formar part d'una operació combinada amb l'exèrcit francès per acabar amb la rebel·lió de les tribus de beduïns o [[amazics]] del [[Rif]]. Tot i que això contradeia les idees anteriors del dictador, fou un èxit tan significatiu que animà Primo de Rivera a institucionalitzar la dictadura de forma duradora. El Directori militar donà lloc a un [[Directori civil de Primo de Rivera|Directori civil]] (1926-1930) i es va reunir una Assemblea Nacional ([[1927]]) que elaborà un avantprojecte de [[Constitució]] ([[1929]]). No obstant aquell simulacre de Parlament no democràtic, es va evidenciar la diversitat de posicions polítiques que hi havia entre els seguidors de la dictadura, entre catòlics conservadors i corporativistes autoritaris atrets pel [[feixisme]].
| |||