Álvaro de Luna y Jarana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: del propi rei > del mateix rei |
||
Línia 12:
Fins a la pèrdua de la confiança del rei, Álvaro de Luna va ser la figura central de la Castella de la seva època. Era un període de conflicte constant provocat per turbulentes coalicions de nobles que, sota el pretext d'alliberar el rei de la perniciosa influència del seu favorit, realment tractaven de convertir-lo en un titella que servís als seus propis interessos. Álvaro de Luna va forjar una aliança amb la petita noblesa, les ciutats, el baix clergat i els jueus (Abraham Benveniste), que s'oposaven a l'oligarquia nobiliària castellana i als Infants d'Aragó, que defensaven els tradicionals interessos polítics i econòmics de la seva família a Castella.
La història d'Álvaro de Luna és una constant d'expulsions de la cort per part de faccions victorioses, i el seu retorn quan la facció vencedora es disgregava. D'aquesta forma, va ser solemnement expulsat el [[1427]] per una coalició de nobles, només per fer-lo tornar un any després. Álvaro de Luna va culminar de forma victoriosa la [[guerra dels Infants d'Aragó]], expulsant-los de Castella. En [[1431]], es va esforçar a ocupar els inquiets nobles en una guerra per reconquerir [[Regne de Granada|Granada]]. Encara que hi va haver alguns èxits ([[batalla de La Higueruela]]), era impossible una política consistent donat el caràcter revoltat dels nobles i la indolència del
El [[1445]], la facció dels nobles aliada amb els seus principals enemics, els [[Infants d'Aragó]], va ser derrotada en la [[batalla d'Olmedo]], on va ser malferit i després va morir l'Infant [[Enric I d'Aragó]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Los Trastamara y la Unidad Española |volum=vol.5 |url=http://books.google.cat/books?id=_vp1mwUwOmoC&pg=PA387&dq=Enrique+de+Trast%C3%A1mara+batalla+de+Olmedo&hl=ca&sa=X&ei=biwMU92mFu2Q0QWGooHgBQ&ved=0CFgQ6AEwBg#v=onepage&q=Enrique%20de%20Trast%C3%A1mara%20batalla%20de%20Olmedo&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones Rialp |data=1981 |pàgines=387 |isbn=8432121002}}</ref> Álvaro, que havia estat nomenat [[Conestable de Castella]] i Comte de Santiesteban el [[1423]], es va convertir en el Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume. En aquell moment, el seu poder semblava incontestable. Tanmateix, es basava en l'afecte que li dispensava el rei. Això va canviar quan la segona esposa del rei, [[Isabel de Portugal i de Bragança|Isabel de Portugal]], mare d'[[Isabel la Catòlica]], temorosa de l'immens poder del conestable, coneixedora de les seves intrigues, abusos i certs assassinats disposats per ell, va urgir al seu marit prescindir del favorit.
| |||