Unió dels Demòcrates Cristians i de Centre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix "Historia" per "Història"
m Corregit: El propi Follini > El mateix Follini
Línia 26:
A les eleccions europees de [[2004]], la UDC va aconseguir el 6% dels vots, situant-se com tercer partit de la coalició governant, per darrere de [[Forza Italia]] i la [[Alleanza Nazionale]]. Poc abans de les eleccions havia abandonat el partit [[Sergio D'Antoni]], destacat líder que va criticar obertament l'aliança amb la Casa de les Llibertats. El [[2 de desembre]] de [[2004]], [[Silvio Berlusconi]] nomenava Follini vicepresident del Govern i [[Mario Baccini]] com ministre. Poc després, el govern va travessar una greu crisi després de les [[eleccions regionals italianes de 2005]], al vèncer majoritàriament el centreesquerra. La UCD retirà els seus ministres del govern, reclamant una renovació en l'aliança. Poc després, l'Alleanza Nazionale farà el mateix, obligant Berlusconi a formar un nou govern, on Follini va deixar el lloc de vicepresident, erigint-se com el component crític de la coalició governant.
 
Inesperadament, el [[15 d'octubre]] de [[2005]] dimitiria Follini del seu càrrec com a secretari general del partit, posicionant-se en contra del nou sistema electoral proporcional creat per Berlusconi. El propimateix Follini promociona [[Lorenzo Cessa]] com a secretari general del partit. Cessa és nomenat formalment el [[27 d'octubre]] de [[2005]] per la direcció del partit, malgrat l'oposició de [[Mario Tassone]] i [[Erminia Mazzoni]], que es van retirar a l'hora de la votació última de la unanimitat.
 
=== Cessa secretari general i abandó de la Casa de les Llibertats ===