Causalitat (física): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Mecànica quàntica: millora de redacció
m Corregit: el propi Einstein > el mateix Einstein
Línia 36:
Per a alguns autors, des del punt de vista filosòfic, això suposa renunciar al principi de causalitat: podem trobar dos sistemes físics que han estat preparats exactament de la mateixa manera, però tals que, a l'amidar una mateixa propietat d'ambdós, obtenim un resultat distint en cada cas. No existeix cap '''causa''' per la qual hàgim obtingut els resultats diferents: la Naturalesa no és determinista. No obstant això, sí que es poden determinar amb precisió les probabilitats d'obtenir les possibles mesures. I com els objectes macroscòpics estan formats per nombres gegantescs de partícules, les prediccions probabilístiques quàntiques acaben sent, estadísticament parlant, totalment precises, el que fa de la Mecànica Quàntica una teoria extraordinàriament exacta.
 
La interpretació descrita de la mecànica quàntica és la qual s'ha imposat amb el temps, i se l'anomena ''interpretació de Copenhaguen'' en honor de l'escola del físic danès [[Niels Bohr]]. Inicialment, la renúncia al principi de causalitat en aquesta interpretació no fou acceptada per molts físics, incloent a [[Albert Einstein|Einstein]], qui va afirmar: "Déu no juga als daus". De fet, el propimateix Einstein, en col·laboració amb Podolski i Rosen, va idear un experiment ([[Paradoxa EPR]], per les sigles dels seus autors) tal que les conclusions de la interpretació de [[Copenhaguen]] semblaven absurdes. [[Bohr]] va mostrar que, encara que molt estranyes, aquestes conclusions no són absurdes. Experiments d'aquest tipus van ser portats a terme a la fi del segle XX per [[Alain Aspect]], i han confirmat la interpretació de [[Copenhaguen]].
 
No obstant això, aquesta interpretació s'enfronta encara a l'anomenada paradoxa del [[gat de Schrödinger]] (remarquem que Schrödinger, com Einstein, va ser un dels pares de la Mecànica Quàntica). Aquesta paradoxa, que afecta a la definició del que és un procés de mesura (la distinció entre la matèria observada i la ment de l'observador), no ha pogut ser encara explicada de forma satisfactòria.