Batalla de Hattin: diferència entre les revisions

[[Guiu de Lusignan]] va esdevenir [[rei de Jerusalem]] el [[1186]] pel dret al tron de la seva esposa [[Sibil·la de Jerusalem|Sibil·la]] després de la mort del seu germà [[Balduí IV de Jerusalem]]. El [[Regne de Jerusalem]] estava políticament dividit en dues faccions: la ''facció de la cort'', amb el propimateix Guiu, Sibil·la i d'altres parents i aventurers nouvinguts al regne, com [[Reinald de Chatillon]], així com [[Gerard de Ridefort]], Gran Mestre dels Cavallers [[Templers]] i la ''facció dels nobles'' liderada per [[Ramon III de Trípoli]], el qual havia esdevingut regent durant la infància de Balduí IV i s'havia oposat a la successió de Guiu al Tron de Jerusalem. Contrariat pel resultat de la mateixa, Ramon, en comptes de seguir les passes d'altres barons i cavallers dels regnes cristians, que van afanyar-se a acudir a [[Jerusalem]] a prestar obediència al nou rei, va remuntar la Vall del [[riu Jordà|Jordà]] en direcció a [[Tiberíades]].<ref>{{en}} Stephen O'Shea, ''Sea of Faith'', p. 189 Walker and Company, 2006</ref> La situació entre Guiu i Ramon esdevingué tan tensa que gairebé va derivar en guerra oberta entre tots dos, de tal manera que Guiu va pretendre assetjar Tiberíades, una fortalesa que pertanyia a Ramon i que estava comandada per la seva esposa [[Eschiva de Bures]]. Finalment, la guerra es va evitar en última instància gràcies a la mediació del partidari de Ramon, [[Balian d'Ibelin]].