La Galera: diferència entre les revisions

Segons Albert Curto i Homedes, director de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, sabem per la documentació que el 1303 ja devia existir, si més no, una agrupació de població incipient. De fet la Torre medieval de [[la Galera]], avui església parroquial, és d'aquesta època. Per la sentència d’und'un plet entre els pobladors de [[Godall]] i el seu senyor, [[Ramon de Centelles]], coneixem que els godallencs de l’èpocal'època van protagonitzar un gran èxode cap a la plana, cap al '''[[barranc de la Galera]]''', sembla que perquè les condicions eren més favorables a la Galera, cosa que pot suposar l’existèncial'existència d'una carta de poblament. En general, les condicions per viure eren millors en poblacions de jurisdicció reial, com la Galera, que en poblacions senyorials, el cas de Godall, en què el poder del senyor era més pesat d'aguantar per als súbdits.

Per aquesta raó, a partir de la independització de Godall, el poblament de la Galera (que en aquell moment depenia de la [[Vegueria de Tortosa]], i per tant del Rei) provocava l'atracció de les poblacions veïnes, especialment de Godall. Però, la sentència de 1303, del jutge de la Cort, va aturar els veïns de Godall i els va obligar a mantenir el jurament de fidelitat al senyor de Centelles, jurament que exigia als vassalls quedar-se sota la seua jurisdicció. Les primeres notícies documentals sobre la vila són de [[1320]], any en què el rei [[Jaume el Just]] d'Aragó va concedir la Carta Pobla al lloc conegut com a Pobla de la Galera. Amb tot i això, pareix que la població ja havia començat a establir-se al lloc des del [[1303]]. El [[1983]] hi morí [[Llum de la Selva]], i hi fou enterrat.

Des del segle [[XVII]], es van instal·lar a la Galera mestres [[terrisseria|terrissers]] gràcies als quals aquest ofici s'ha convertit en una tradició a la localitat. En l'actualitat, només queda un canterercantirer en actiu a la Galera i al Montsià, Joan Cortiella Garcia, descendent d'una de les nissagues de terrissaires locals. Podreu visitar el seu obrador, veure-hi demostracions al torn i comprar peces tradicionals de terrissa galerenca a la [[Terrissa cortiella|Terrissa Cortiella]]. El poble compta amb el Museu Terracota, [[Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera]],<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 62 | isbn=84-393-5437-1}}</ref> en el qual s'explica tot el procés tradicional per a l'elaboració de les peces de terra cuita, la història dels cantererscantirers galerencs, les diferents tipologies de peces de la terrissa galerenca, etc. Hi ha també una sala d'exposicions temporals on cada mes o dos mesos es pot veure mostres de pintura, fotografia, escultura, ceràmica, etc.. Al voltant de l'1 de maig se celebra la Fira Internacional de la Ceràmica i la Terrissa de la Galera, que coorganitzen l'Ajuntament de la Galera i l'[[Lo Cadub|Associació Cultural Galerenca Lo Cadub]]. També hi ha el [[Premi Biennal de Terrissa i Ceràmica Vila de la Galera]], que convoca l'Ajuntament de la Galera gràcies al patrocini de l'empresa [[DACAME]], amb seu al terme municipal.

- Fira Internacional de la Ceràmica i la Terrissa, que se celebra al voltant de l'1 de maig.

=== [[XIX Fira de la Terrissa ( La Galera 2012) - YouTube]] ===

{{partit resultats eleccions |grana |[[CIU|Convergència i Unió]]|Ramón Agustín Muñoz Verge|254|4 | 52.,70%}}

{{partit resultats eleccions |lila |[[AG-AM|Acord per la Galera-Acord Municipal]]|Maria Ester Martí Accensi |137 |2 |28.,42%}}

{{cappartit resultats eleccions |2011grana |[[CIU|Convergència i Unió]]||264|5 | 56,9%}}

{{partit resultats eleccions |grana lila|[[CIUEG-CP|ConvergènciaEntesa iper Unióla Galera - Candidatura de Progrés]]||264|5141 |2 56.9|30,39%}}

{{partit resultats eleccions |lilablau |[[EG-CPPP|EntesaPartit per la Galera - Candidatura de ProgrèsPopular]]||14151|0 |2 |30.3910,99%}}