Dinastia Anuixtigínida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça interwikis |
m Corregit: el propi [[Genguis > el mateix [[Genguis |
||
Línia 133:
=== L'atac dels mongols ===
El [[1219]] els mongols van preparar el seu exèrcit (estiu) a l'alt [[Irtix]]. A la tardor [[Genguis khan]] va arribar a Qayaligh al sud-est del [[Baikal]] en territori [[karluc]], on se li va unir el rei Arslan khan dels karlucs, amb les seves forces; després se li van unir Suqnaqtegin, rei d'[[Almaligh]], i Bartchu, ''idiqut'' dels uigurs. Barthold pensa que l'exèrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad disposava de més forces però les va repartir en tota la línia del [[Sirdarià]] i les fortaleses de la [[Transoxiana]] i així en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis Khan va atacar per [[Otrar]], on va quedar una divisió a les ordes de [[Txagatai Khan|Txagatai]] i [[Ogodai]], fills del gran khan;<ref> la ciutat fou capturada només després d'un llarg setge </ref> una altra divisió sota comandant de [[Jotxi]],el fill gran de Genguis Khan va baixar pel Sirdarià i va ocupar [[Sighnaq]] (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i [[Djend]] (porop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt [[Sirdarià]], a l'oest de [[Taixkent]] i van assetjar [[Khodjend]], on era governador Timur ''malik'', que després d'una enèrgica defensa va poder fugir en barca pel riu; i el
De Bukharà Genguis Khan va avançar cap a [[Samarcanda]] on se li van unir Txagatai i Ogodei que acabaven de conquerir Otrar. Un intent de sortida dels defensors va acabar en desastre i al cap de cinc dies la ciutat es va rendir (març de 1220). Igualment fou saquejada una vegada fou buidada dels habitants (per fer el saqueig més fàcil). Un part dels pobladors foren morts però els considerats útils com artesans o treballadors qualificats foren enviats a Mongòlia. La guarnició turca, que s'havia passat voluntàriament als mongols, fou tot i així massacrada. En canvi el clergat musulmà no va oferir resistència i fou respectat. Els que van sobreviure van poder tornar a Samarcanda, però només quedava gent per omplir un barri.
|