Revisió del 13:24, 10 feb 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: ciència ficció > ciència-ficció ← Edició anterior		Revisió del 15:58, 26 feb 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: el propi art > el mateix art Edició següent →
Línia 75: ==La utopia en les altres arts== [[Fitxer:Iliazd Asel Naprakat.JPG\|thumb\|Obra d'[[Iliazd]] (1919)]] Fora de la literatura, el seu terreny original, la utopia ha estat il·lustrada abundantment en la pintura i altres arts, però amb els corrents avantguardistes del [[segle XX]], el ~~propi~~mateix art es converteix en un laboratori d'experiències utòpiques. Als [[anys 1910]], a Europa es coneix un doble fenomen: d'una banda, artistes com [[Kandinski]], [[Mondrian]] i [[Kazimir Malèvitx\|Malèvitx]], cadascun amb el seu propi moviment, fundent l'[[art abstracte]]; d'altra banda, amb [[Bauhaus]] a Alemanya, [[De Stijl]] als Països Baixos i les grans mobilitzacions desencadenades par la revolució russa, els artistes volen participar en la transformació social, trencar les barreres entre les [[belles arts]] i les [[arts aplicades]], posar-se al servei de la creació industrial i "embolcallar la terra amb una forma i un significat nous". Així, aquests dos moviments fan aparèixer la figura de l'artista com a creador d'utopies, inventor de formes inèdites i precursor del futur.<ref name="BNF"/> Pel seu cantó, el [[moviment futurista]], que va néixer el 20 de febrer de [[1909]] amb la publicació del ''[[Manifest del Futurisme\|Manifest]]'' de [[Filippo Tommaso Marinetti\|Marinetti]], és emblemàtic del nou culte d'aquest principi de segle: el de la utopia de la tècnica. Així, durant aquesta època, un pintor com [[Fernand Léger]], fascinat per l'estètica de les màquines, introdueix l'element mecànic en la pintura. Alhora, les armes noves de la [[Gran Guerra]] i l'extensió del [[taylorisme]], emblema dels "[[Modern Times\|temps moderns]]" ridiculitzats per [[Charles Chaplin\|Charlot]], posen de manifest la cara inquietant de la tecnologia mecànica, plasmada en obres com la del dramaturg txec [[Karel Čapek]], ''[[R.U.R. (Robots Universals de Rossum)\|R.U.R.]]'' (1920), que escenifica una revolta de robots, o la pel·lícula de [[Fritz Lang]] ''[[Metropolis]]'' (1926), que mostra màquines devoradores d'humans i un robot femení vehicle de les forces malèfiques.<ref name="BNF"/>

Utopia: diferència entre les revisions