Segona Guerra Sikh: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
QQ2015
m Corregit: el propi emir > el mateix emir
Línia 60:
L'abril de [[1848]] es va rebel·lar el antic diwan Mulraj a [[Multan]], on foren assassinats dos oficials britànics, iniciant-se ràpidament una revolta general per tot el Panjab iniciant-se la guerra.
 
Multan fou atacada per una força de reclutes aixecada a la zona assistida per tropes britàniques manades pel general Whish. El setge va haver de ser aixecat el setembre per la ràpida desafecció dels reclutes sikhs. Els dos ''sardars'' (nobles) rebels Chattar Singh i Sher Singh van demanar ajut a l'emir de [[Kabul]], [[Dost Muhammad]], que va respondre ocupant [[Peshawar]] i enviant un contingent afganès a ajudar als rebels. L'octubre de [[1848]] l'exèrcit britànic sota Lord Gough, va reprendre l'ofensiva i va creuar el [[Sutlej]]. Des de [[Ferozpore]] a través del Panjab i en angle a la línia de marxa sikh va trobar a Sher Singh a [[Rasulnagar|Ramnagar]], i li va infligir una severa derrota. L'exèrcit sikh format per trenta mil homes i 60 canons es va aturar a [[Chilianwala]], on es va lliurar una sagnant i indecisa batalla el [[13 de gener]] de [[1849]]. Dos o tres dies després Chattar Singh es va reunir al seu fill Sher Singh amb reforços sikhs i 1000 cavallers afganesos. Lord Gough va esperar l'arribada de la columna sota el general Whish que havia quedat lliure després de conquerir Multan el [[28 de gener]], i reunides les dues forces van seguir als sikhs de Chilianwala a [[Gujrat]], on es va lliurar la darrer i decisiva batalla el [[22 de febrer]] de 1849; els sikhs foren totalment derrotats amb pèrdua dels 60 canons. La guarnició afganesa de [[Peshawar]] fou expulsada cap a les muntanyes i el propimateix emir afganès [[Dost Muhammad]] es va escapar pels de ser capturat. Les restes de l'exèrcit sikh i els sardars rebels es van rendir a [[Rawalpindi]] el [[14 de març]] de [[1849]].
 
== Conseqüències ==