Lorenzo Valla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el propi emperador > el mateix emperador
Línia 20:
Des d'aleshores, va passar d'una universitat a una altra, acceptant breus encàrrecs i donant lliçons en diverses ciutats. Durant aquest període va conèixer el rei [[Alfons el Magnànim]], al servei del qual va entrar el 1435, estant-s'hi fins al 1447. Alfons el féu el seu secretari i el defensà dels seus enemics, encoratjant-lo a obrir una escola a [[Nàpols]].
 
El 1439, durant el pontificat d’[[Eugeni IV]], publicà un breu text, el ''De falso credito el ementita Constantini donatione''.<ref>Valla, Lorenzo. La falsa i inventada donació de Constantí. Martorell (Barcelona): Adesiara editorial, 2012.</ref> En aquest, Valla, amb arguments històrics i filològics, demostra la falsedat de la [[Donació de Constantí]], document apòcrif en base al qual l'Església justificava la seva aspiració al poder temporal: segons aquest document, de fet, hauria estat el propimateix emperador Constantí qui, al transferir la seu de l'imperi a Constantinoble, hauria deixat a l'Església el territori que restava de l’[[Imperi Romà]], configurant-se així els [[Estats Pontificis]]. Avui dia se sap que es tracta d'un escrit del segle VIII o IX.
 
Demostrà, a més, que la carta a Abgar atribuïda a [[Crist]] era una falsificació, aixecà dubtes sobre l'autenticitat d'altres documents espuris i posà en discussió la utilitat de la vida monàstica, acusant-la d'hipocresia, a ''De professione religiorum'', el que suscità la ira de les altes jerarquies eclesiàstiques. Fou obligat a comparèixer davant el tribunal de la Inquisició, reeixint de sostreure's de les seves acusacions gràcies a la intervenció d'[[Alfons el Magnànim]].