Ferran el Catòlic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: van tenir de > van haver de
m Corregit: el propi monarca > el mateix monarca
Línia 42:
=== L'alliberament dels pagesos de remença ===
{{AP|Sentència Arbitral de Guadalupe}}
La [[Sentència Arbitral de Guadalupe]] és una disposició adoptada per Ferran II al [[Monestir de Santa Maria de Guadalupe]] ([[Extremadura]]) el [[21 d'abril]] de [[1486]]. El seu objectiu era donar solució als conflictes entre els [[remences|pagesos de remença]] i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues [[guerra dels remences|Guerres dels remences]]. Les negociacions per la redacció de la Sentència foren molt dures i en alguns moments perillà que arribessin a bon terme. Sembla que el propimateix monarca tingué una intervenció directa i molt eficaç, almenys en el terreny econòmic. Finalment Ferran II d'Aragó «el Catòlic» dicta la Sentència Arbitral de Guadalupe que possibilità la fi dels [[mals usos]] a canvi d'un pagament (no tan sols en el mal ús remença), i postergà el conflicte que havia durat més de quatre segles entre senyors i pagesos.
 
A canvi d'un pagament de 60 sous per mas s'abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals, tot i que de quantitats irrisòries, més per a marcar de qui era qui tenia el domini directe que no pas per a benefici econòmic. Així doncs, l'abolició del sistema feudal pel qual lluitaven els pagesos, es va transformar tan sols en la possibilitat de redimir-se dels mals usos, les "consuetuds iniqües", tal com la gent d'aleshores ho anomenava. Firmaren per la part remença, el ja esmentat noble [[Francesc de Verntallat]] i 18 síndics d'entre ells Llorenç Espígol de [[Sant Feliu de Pallerols]]. La política de Ferran II d'Aragó «el Catòlic» suposà l'inici d'una nova etapa pel camp català: la de la lliure contractació [[emfiteusi|emfitèutica]], que havia de produir la prosperitat del camp de Catalunya. Els pagesos catalans varen posseir ja al [[segle XV]], una llibertat personal que a la resta de la península Ibèrica i d'Europa, en molts casos, no aconseguirien fins al [[segle XVIII]] i [[segle XIX|XIX]].