Dáil Éireann: diferència entre les revisions

La '''''Dáil Éireann''''' és la [[cambra baixa]] de l{{'}}''[[Oireachtas]]'' ([[parlament]]) de la [[República d'Irlanda]]. És escollit cada cinc anys per [[sufragi directe]], mitjançant un sistema de representació proporcional anomenat [[vot únic transferible]] (Single Transferable Vote, o STV). Els seus poders són similars a altres cambres baixes de la majoria dels sistemes parlamentaris [[Bicameralitat|bicambrals]] i és en gran mesura la branca dominant de l'Oireachtas. Té la capacitat de nomenar i destituir el [[Taoiseach]] ([[Cap de govern]]) i aprovar lleis. Des de [[1922]] es reuneixen en [[Leinster House]], a [[Dublín]]. La 29ª Dáil està composta per 166 membres, que han de ser ciutadans majors de 21 anys. Cada membre s'anomena [[Teachta Dála]] o TD ([[diputat]]).

== Elecció ==

L'electorat per a la Dáil consisteix en ciutadans irlandesos i del [[Regne Unit]] majors de 18 anys. La [[Constitució d'Irlanda]] diu que unes eleccions generals per a la Dáil Éireann han de realitzar-se cada set anys, però hi ha un límit de cinc anys actualment especificat en un estatut. El Taoiseach pot, fent una petició a el [[President d'Irlanda|President]], dissoldre la Dáil en qualsevol moment, en el cas de les eleccions generals amb un termini de trenta dies. El sistema electoral de vot únic transferible, o STV, produïx la representació proporcional en la Dáil. La grandària petita dels districtes electorals solia, no obstant això, donar un petit avantatge als partits grans i representar en menor amidada als partits més petits. Des dels [[anys 1990]] la tònica en l'estat ha estat els governs de coalició.

 

Abans de [[1989]], no obstant això, els governs d'un únic partit, generalment del [[Fianna Fáil]], van ser molt comuns. Els districtes electorals de múltiples seients en la càmera requeria per mitjà del STV que els candidats del mateix partit competissin. Es van fer dues temptatives, en [[1959]] i [[1968]] per a canviar el sistema al britànic "Single Member Plurality". En ambdues ocasions van ser rebutjades per referèndums. Cada districte electoral tria entre tres i cinc diputats (amb una mitjana de 3,9). La constitució especifica un mínim de tres però no un màxim. També es requereix que les divisions dels districtes siguin revisades almenys una vegada cada dotze anys, de manera que aquests límits poden ser redibuixats per a acomodar els canvis de població. Els canvis són traçats per una comissió independent, i la seva recomanació són normalment acceptades.

== Nombre de membres ==

La constitució esmenta que no ha d'haver mai menys d'un diputat per cada trenta mil habitants, ni més d'un per cada vint mil. El fet, no obstant això, és que tots els ministres han de ser escollits de la cambra baixa i d'aquesta necessitat és necessari que hagi un nombre ampli per a poder triar; això significa que el quocient entre diputats i població aquest més proper de l'última dada.

 

En la 29ª Dáil hi ha un diputat per cada 21.000 habitants, un dels quocients més baix en el món. Amb l'adopció de l'actual constitució en [[1937]], la quantitat de diputats es va reduir de 153 a 138, però en els [[anys 1960]], el Taoiseach [[Seán Lemass]] va descobrir la dificultat de seleccionar ministres. El nombre ha anat augmentant, només va haver un increment substancial en [[1981]], fins a arribar als actuals 166 diputats.

== Ceann Comhairle ==

El [[President de la cambra]], o membre de la presidència, de la Dáil Éireann és el ''Ceann Comhairle''. El Ceann Comhairle és triat entre els diputats però s'espera que guardi una imparcialitat estricta. A pesar d'això, el govern intentarà normalment seleccionar un dels seus per a aquesta posició. Per a protegir la neutralitat d'aquest lloc, un Ceann Comhairle titular no sol·licita la reelecció com diputat sinó que ha de ser reelegido pel seu districte electoral en unes eleccions generals, tret que es retiri.

* Ratificar tractats.

* Declarar la guerra o permetre l'estat participar en una guerra.

 

La Dáil Éireann determina els seus propis preceptes vigents i els seus membres són protegits per certs drets originats dels privilegis parlamentaris. En la línia d'altres sistemes parlamentaris moderns, els diputats no voten generalment d'acord amb les seves consciències o desitjos, sinó seguint les instruccions dels seus partits. Els debats són rigidamente estructurats i extremadament limitats i famosos per la seva falta de passió en comparació d'altres cambres baixes. Els diputats solen llegir lentament els seus guions preparats.

 

 

== Membres de la 29a Dáil (des del maig de 2002) ==

{| class="bellataula"

|- bgcolor="darkgray"