Diferència entre revisions de la pàgina «Cladística»

m
Corregit: els propis arbres > els mateixos arbres
m
m (Corregit: els propis arbres > els mateixos arbres)
Quan sorgeixen possibilitats equivalents, se sol elegir una d'elles basant-se en el principi de [[parsimònia]]: la disposició més compacta sol ser la millor hipòtesi sobre les relacions (una variació de la [[navalla d'Occam]]). Un altre enfocament, particularment útil en l'evolució molecular, és el de màxima versemblança, que selecciona el cladograma òptim que tingui la major versemblança, basant-se en un model de canvis de [[probabilitat]] específica.
 
Sens dubte, ja no es fa així: els prejudicis de l'investigador són alguna cosa a evitar. Avui dia gran part de l'anàlisi es realitza per [[programari]]: a part del programari per calcular els propismateixos arbres, hi ha programari estadístic sofisticat per proporcionar una base més objectiva.
 
La cladística ha tardat un temps a establir-se, i encara hi ha gran debat sobre com aplicar les idees de Hennig al món real. Existeix inquietud sobre el fet que la utilització de conjunts de dades molt diferents (per exemple, característiques estructurals contra característiques genètiques) pot produir arbres molt diferents. Tanmateix, en gran part, la cladística ha demostrat la seva utilitat per resoldre filogènies i s'ha guanyat un ampli suport.
1.158.645

modificacions