Hipòtesi Gaia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: concepte de que és > concepte que és |
m Corregit: els propis organismes > els mateixos organismes |
||
Línia 18:
==Fonaments==
La segona llei de la [[termodinàmica]] diu que qualsevol sistema tancat, com ara l’atmosfera del planeta, tendeix a la màxima [[entropia]]. Per tant la nostra atmosfera hauria de trobar-se en un estat d’equilibri químic, ja que totes les possibles reaccions químiques ja haurien d’haver tingut lloc. En aquest cas, l’atmosfera hauria d’estar composta majoritàriament per [[diòxid de carboni]] (CO2), en concret per gairebé un 99%. En canvi la presència d’[[oxigen]] (O2) i de [[nitrogen]] (N2) serien insignificants. Però la realitat és que el component majoritari de la nostra capa d’aire és el nitrogen, en un 78%, seguit d’un 21% d’oxigen i amb tan sols un 0,03% de diòxid de carboni.
És aquí on la a hipòtesi de Gaia introdueix el concepte que és un sistema homeostàtic: la vida existent a la Terra, gràcies a la seva activitat i reproducció manté les condicions constants permetent la vida. La vida es va generar sobre el planeta gràcies al fet que en un moment determinat sí existiren unes condicions que així ho permeteren, però després han estat els
Si ens traslladem a milions d’anys enrere, als inicis de la vida, trobem que l’atmosfera era reductora, ja que tenia gran quantitat d’[[hidrogen]] lliure, provinent de les emanacions volcàniques. A l’aigua es generaren els primers microorganismes que, per falta d’oxigen eren anaeròbics. A més, també eren fotosintètics, utilitzant la llum del sol per obtenir energia. L’oxigen alliberat en la fotosíntesis passava a l’atmosfera, que, dins un ambient tan reductor provocava l’oxidació dels materials que contenien ferro. Amb el temps, la gran quantitat d’oxigen present a l’atmosfera va provocar canvis sobre els organismes, apareixent així els organismes que respiren.
| |||