Gandesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.15.49.20. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m Corregit: la pròpia Gandesa > la mateixa Gandesa
Línia 34:
També destaca el seu paper durant l'Edat Moderna a la [[primera guerra carlina]], dirigida per la baronessa de Purroy i va resistir fins a set setges del general [[Ramon Cabrera i Grinyó|Ramon Cabrera]], el tigre del Maestrat, els anys [[Setge de Gandesa (1836)|1836]], [[Setge de Gandesa (1837)|1837]] i [[Setge de Gandesa (1838)|1838]].<ref>{{ref-publicació|cognom=de Magrinya |nom=Antoni |article=La historia dels set setges de Gandesa |url= |llengua= |consulta=19/8/2015 |publicació=Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta |volum= |exemplar=27 |data=1998 |pàgines= |ref=harv}}</ref> Això li va valer el reconeixement dels lliberals i va ser receptora de diferents poemes del cant a la defensa de la llibertat. Se li va atorgar el qualificatiu de “molt lleial, heroica i immortal Ciutat de Gandesa”.
 
Al juliol de 1938 l'[[Exèrcit Popular de la República]] va llançar l'esmentada contraofensiva de l'Ebre, que va arribar fins a la mateixa porta de Gandesa. A partir d'aquesta data i durant tres mesos, es va desenvolupar la coneguda [[Batalla de l'Ebre]], que es va concretar als pobles de la Terra Alta (la Fatarella, la Pobla de Masaluca, Villaba dels Arcs, Corbera d'Ebre –bombardejada per l'aviació alemanya i per les forces franquistes-, la pròpiamateixa Gandesa –serra de Cavalls i serra de Pàndols-, Bot, i també el Pinell de Brai). El general colpista [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] va establir el seu lloc de comandament al Coll del Moro, tot just al costat de la resta del poblat iber. Aquesta fou la batalla més sagnant de la [[Guerra Civil Espanyola]], on hi van perdre la vida més de cent mil persones (es diu que moltes de les Brigades Internacionals van quedar sense brigadistes i que eren reforçades per espanyols).
 
La comarca de la Terra Alta va entrar en un declivi important a partir dels anys 1940 i 1950. Fins a l'inici de la construcció de les centrals nuclears d'Ascó (1976), la pèrdua d'habitants era constant. Ja amb la situació democràtica, des dels anys 80, hi va haver la modernització de moltes instal·lacions públiques d'instrucció, d'assistència primària i jutjats, que li van conferir una modernització substancial.