Diferència entre revisions de la pàgina «Elisabet I d'Anglaterra»

m
Corregit: la pròpia Maria > la mateixa Maria
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
m (Corregit: la pròpia Maria > la mateixa Maria)
Així mateix, Elisabet va donar suport a la pirateria de [[Francis Drake]] contra la marina mercant espanyola, cosa que va dur Felip II a considerar la possibilitat d'una guerra oberta contra Anglaterra, així que li donessin un motiu per a declarar-la.
 
Una nova conspiració catòlica contra Elisabet va atorgar a Felip l'excusa que buscava. En aquesta conspiració, el ric comerciant londinenc Anthony Babington, pretenia assassinar la reina i coronar [[Maria Stuart]]. Descoberta a la primavera de 1586 la conspiració, en la qual havia participat la pròpiamateixa Maria, el Parlament va demanar l'execució d'aquesta. Elisabet es va resistir tot el que va poder, però al final, incapaç de suportar la pressió, va ordenar l'execució de Maria, que, en el seu testament, va cedir a Felip els seus drets al tron anglès.
 
Felip va començar, per tant, a preparar el pla d'invasió d'Anglaterra que es basava en els terços d'Holanda, mentre que Elisabet reforçava la marina del seu regne. En 1587, Drake va atacar amb èxit Cadis, destruint diversos vaixells i retardant efectivament fins a 1588 la famosa Armada Invencible. Tanmateix, aquesta Armada va veure frustrat el seu propòsit per la resistència anglesa, pel bloqueig holandès i pel mal temps.
1.123.232

modificacions