Banu Múnqidh: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15674414 a 14624153 de JoRobot. [s] |
m Corregit: la pròpia Shayzar > la mateixa Shayzar |
||
Línia 3:
Els Banu Mundikh con tots els kalbites pertanyien a l'anomenada facció iemenita però a diferència d'altres iemenites (que estaven establerts a la zona de Damasc) ells estaven establerts al nord de Síria, als districtes a l'est de l'[[Orontes]]. El primer membre conegut fou Aki ibn Mundikh ibn Nasr al-Kinani que fou fet presoner pels bizantins en una batalla lliurada el 960,<ref> en aquesta batalla fou fet també presoner el poeta [[Abu Firas]] </ref> però no comencen a ser considerats una força apreciable fins després de la conquesta d'[[Alep]] per [[Salih ibn Mirdas]] el [[1024]]. Salih va cedir el districte de Shayzar en ''ikta'' al seu aliat Mukallad ibn Nasr ibn Mundikh; no obstant la fortalesa de Sahyzar estava llavors en mans dels bizantins, i el clan es va establir a [[Kafartab]], que no se sap quan havia passat a les seves mans.
A la mort del xeic el 1059 el va succeir el seu fill Said al-Mulk Ali, que va conservar l'aliança paterna amb els [[mirdàsides]], però cada cop menys fou un client per esdevenir un àrbitre i així el 1076 Sadid al-Mulk Ali ibn Mukallad ibn Munkidh dels Banu Munkidh fou el que va imposar la successió del príncep [[Sabik ibn Mahmud]]. El 1080 va contribuir al final de la dinastia i l'entrega d'Alep al [[ukàylida]] de [[Mossul]], [[Muslim ibn Kuraysh]]. El 1081 va construir un castell anomenat Kalat al-Djisr (Castell del Pont) que controlava un pont essencial a l'Orontes, amb el que va aïllar la població i fortalesa de Shayzar del seu rerepaís i va poder així conquerir la
A la seva mort el 1082 dominava a més de Shayzar, Kafartab, [[Apamea de l'Orontes|Apamea]] ([[Afamiya]]), el port de [[Latàquia]] (al-Ladhakiyya) i diverses pobles més petits. Posteriorment, enfrontats a massa poders exteriors molt superiors, van perdre molts territoris però van conservar sempre Shayzar. El successor fou el seu fill gran Nasr ibn Ali, que va haver d'enfrontar la conquesta seljúcida de Síria; va ser acomodatici amb els seljúcides la supremacia dels quals va reconèixer i el 1086/1087 va cedir Kafartab, Apamea i el port Latàquia. al sultà [[Malik-Xah I]], a canvi de ser confirmat com emir de Shayzar. Aliat amb el seljúcida [[Tutush I]] d'Alep, va poder recuperar les poblacions cedides el 1091, però el 1096 va perdre definitivament Kafartab i Apamea davant de Khalaf ibn Mulaib, que havia estat emir d'[[Homs]] fins al 1090/1091 quan fou eliminat per Tutush, i que des de llavors fou una font constant de lluites.<ref> va morir assassinat pels sectaris [[ismaïlites]] el 1106 </ref>
| |||